Quedo amb el propietari al cor de la ciutat perquè em lliuri les claus de casa seva. És un home molt elegant que fa olor de la mar de bé. La seva riquíssima aroma m'acompanya durant tot el trajecte i travessant la ciutat, arribo anestesiada a casa seva al barri de les Corts.
En entrar, m'embriaga novament el seu perfum, una barreja dolça de figues i copaiba que em transporta, a l'instant, a un paratge exòtic. Vaig fent fotos dansant per la casa, seguint la llum penetrant i imaginant-lo gaudint de casa seva, assegut a la chaise longue com un marajà oriental en el seu particular harem urbà.
Dos corbs em vigilen des de dalt d'una prestatgeria, guardians de la casa, ells són els meus confidents. És això el paradís? -Els pregunto. No em contesten, recelosos de la meva presència, prefereixen guardar els secrets que tan luxós habitatge atresora.
