Anomenar-se Matilda –poderosa en el combat– i haver viscut els primers anys en un habitatge atípic i arriscat, t'ha de preparar particularment bé per a la vida. Em diuen que la casa és normal (una planta a “L” per Déu!), però tots sabem que no ho és, com sabem que Palma no és Barcelona encara que sovint els separa una cuina o els uneix un interès comú, potser de reinvenció, potser de corredors de fons.
Amb el de Palma vaig viatjar al sud de França (Ronchamp) on també vaig ser, dos anys abans, amb la mare de Matilda (París), de qui no en sabia res llavors ni mai vaig tornar a saber fins ara, tot i que recordo que era seriosa i tenia les cames boniques.
A part d'això, la casa peninsular del de Palma és al dormitori del pare de Matilda, amb qui també es va formar, temps després de decapar portes i despintar parets…
Buff, quin globus!
