Lou em va oferir un te a triar entre verd, vermell o xai. Em vaig decantar pel verd. Segons em van explicar una vegada, el verd és un te de sabor suau, sempre que no s'infusioni gaire. Però el més important és que té no sé quantes propietats beneficioses per a la salut, entre les quals destaca el seu efecte antioxidant. L'oxidació és una reacció química on un element cedeix electrons, cosa que comporta una reducció del propi element. És el que passa per exemple amb la corrosió dels metalls. I sembla que els éssers vius també ens rovellem i que hi ha productes com el te que ens ajuden a evitar-ho (una mica). El vaig prendre a glopets, assegut en un sofà enfocat a un pati presidit per un esplèndid mandarí i envoltat d'enfiladisses. No sé si va ser el te, el silenci, la bona companyia o la presència del mandarí, però em vaig sentir bé, més lluny que mai de la corrosió de la ciutat.
