Em rep la Birgit, una afable dona alemanya però ciutadana del Raval i del món. El primer que sento en entrar al gran saló són unes ganes imparables de fer un demi plié i una pirouette, però per sort per a la meva decència i per a algun moble del voltant, la cosa es queda en un impuls contingut. Abans de fer broma sobre això, Birgit se m'avança per explicar-me que aquell mateix saló, cent anys enrere, era una escola de dansa d'on van sortir personalitats il·lustres com Margarita Xirgú, actriu fetitxe de Lorca; o Anita Delgado, que al Cafè de Llevant (entre palmells i alegries) li explicava a Valle-Inclán com va conquistar un maharajà indi i va acabar convertida en Princesa de Kapurthala; o Pepita, la nonagenària veïna de Birgit, testimoniatge viu de l'època. No sé si qualsevol temps passat va ser millor, però aquest almenys té molt bona pinta.
