Fixo la mirada en una fotografia de grans dimensions penjada a la sala d'estar d'aquest habitatge de lloguer a l'Eixample. Hi ha una persona d?esquena, en un paisatge desolat, amb una maleta. L'amfitriona m'explica que ho va comprar com a homenatge als viatgers, a les persones que vénen i van… com ella. I recordo les paraules d'algun filòsof: “Continua sent veritat, sigui quina sigui l'edat, quan surtis pel món val més anar agafat de la mà d'algú i continuar junts el camí…”.
