No m'havia passat mai haver d'escriure des de l'emoció, en absència cap a l'objecte de l'escrit. No he estat a la vivenda ni he conegut els que l'habiten, malgrat haver creuat tres-centes vuitanta sis paraules per telèfon amb ella fa cosa de dues hores, mentre menjava el que sonava com a enciam i tomàquets cherry.
Són clients que ens vénen recomanats per la clienta d'un habitatge, a la mateixa finca, i potser per això podem ajuntar les dues històries i imaginar el més feliç dels desenllaços.
