Va ser en veure aquest magnífic estudi, que vaig recordar aquell preciós poema de Salvador Espriu…
Quina pàtria
envolta el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No vull
res més, excepte l'ombra
viatgera d?un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
