Un cop més tenim una casa al barri de San Antón. La veritat és que és un barri, al meu parer, súper xulo, és tranquil on n'hi hagi, no se sent bullici, ni cotxes, ni aldarulls. Quan t'endinses pels seus carrers, sembla que et transportes a un poble que pogués estar a qualsevol altre lloc… Els veïns se saluden pels carrers i es respira tranquil·litat, com si el temps s'aturés. I després hi ha el nom dels seus poètics carrers… Tenim el carrer Desengaño, el carrer Perills, o el carrer de l'Oblit, per tallar pel carrer de l'Esperança o del Paradís i arribar per fi al de l'Horta, que no té un nom tan poètic com els anteriors, però que fàcilment es podria anomenar carrer Tranquil·litat.
