Esteve Bonell va ser professor meu a la universitat. El recordo sempre amb els cabells blancs, una gavardina o abric amb el coll aixecat, de vegades fent classe amb Quico Rius, de vegades amb Manel Brullet, que llavors encara fumava cigars fent classe (la prehistòria de les aules). Pel que sé d'aquest edifici, va sorgir com una aposta personal de Bonell, «liant» amics i col·legues de professió per promoure en forma de cooperativa un bloc d'habitatges en què després tindrien la seva residència. El resultat és aquest edifici d'habitatges tan interessant, tan del seu temps, amb habitatges arriscats i especialment complexos. La majoria de les persones no saben què és viure en un bon habitatge, perquè aquests, com les bones cançons i els bons quadres, no es deixen aprehendre amb la facilitat que un esperaria; requereixen un primer moment de paciència i esforç… Així que si algú s'anima, ja sabeu on som.
