Diu George Perec al seu llibre Espècies despais, que barri és en realitat un concepte ben amorf. I immediatament penso al Raval com a millor exemple d'aquesta sentència. Un dia al Raval es creuen els de sempre amb els nouvinguts, els anglesos rosats de Sangria aigualida i les sueques, també rosades, al·lèrgiques al protector solar. Els comerciants, la lleteria, el tot a cent, l'estanc que obre els diumenges, com tots els pakis de la zona (Ai els pakis, si no fos per ells, més d'un diumenge ens veuríem abocats a un dejuni involuntari…). En fi, com ratifica el poeta, un dia al Raval “veu l'esplendent d'una dona de bandera al costat de les grenyes de fera d'una vella decadent dormisquejant en una vorera.”
