No hi ha dubte. Aquesta és casa meva
aquí succeeixo, aquí
m'enganyo immensament.
Aquesta és casa meva detinguda en el temps.
Arriba la tardor i em defensa,
la primavera i em condemna.
Tinc milions d'hostes
que riuen i mengen,
copulen i dormen,
juguen i pensen,
milions d'hostes que s'avorreixen
i tenen malsons i atacs de nervis.
No hi ha dubte. Aquesta és casa meva.
Tots els gossos i campanars
passen davant seu.
Però a casa meva la fuetegen els raigs
i un dia se'n va a partir en dos.
I jo no sabré on aixoplugar-me
perquè totes les portes fan fora del món.
Aquesta és casa meva, poema de Mario Benedetti
