Més fusta! Entrevista a Xavier Mas
Si et preguntes quina és la diferència entre art i artesania, aquí descobriràs que per a Xavier aquests conceptes són inseparables.
La vida de Xavier Mas sempre ha estat estretament lligada a l'art, passant per diferents etapes. D'estudiar Belles Arts i treballar a diversos museus, a dedicar-se de ple a una de les seves passions de sempre, la fusteria, on ha sabut destacar en un món dominat pel moble low-cost. Xavier coneix bé els materials i gaudeix de tot el procés: des del treball inicial amb la fusta fins a les històries que expliquen els mobles ja utilitzats, com demostra casa seva plena de peces úniques rescatades.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Sóc Xavier Mas i disseny i construeixo mobles, sóc ebenista.
La meva mare explica que de nen, quan em preguntaven, sempre responia que de gran volia ser “home granota o fuster”… Així que així que vaig poder em vaig treure la titulació esportiva de submarinisme i vaig trigar una mica més a començar amb l'ebenisteria. De fet vaig estudiar Belles Arts i em vaig dedicar força temps a la pintura ia l'art contemporani. Va ser treballant en museus on vaig tenir el primer contacte amb la fusteria professional: el MoMA a Nova York tenia un taller complet amb set italians tipus els Soprano que cuinaven allà mateix i de vegades m'interessava més el que feien ells que el que es penjava a les sales. Total, que vaig acabar reciclant-me.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
La fusta massissa és un tresor i trobar tresors em puja l'adrenalina: tinc alguns troncs meravellosos d'om, noguera o freixe esperant el projecte adequat des de fa anys.
La veritat és que quan vaig decidir dedicar-me a l'ebenisteria tothom em deia que estava boig, que ningú no apreciava ja una feina de qualitat. Però no ha estat així, i cada cop més gent vol objectes que perdurin i valoren el procés de crear un moble a mida amb fustes, processos i acabats sostenibles.
Potser el més satisfactori és quan els clients em plantegen projectes que es converteixen en reptes, com fer mobles sense cua ni cargols, o el meu preferit, un bany japonès que vaig fer fa un parell d'anys en fusta de cedre.
Com és el teu procés creatiu?
Dissenyar és dibuixar, així que paper i llapis, res de programes. Després, prototips de fusta i més prototips fins aconseguir el que busco. Dissenyar mobles des d'un taller també és un nombre interminable de decisions tècniques.
Quines són les fonts d'inspiració?
La síntesi de les tradicions oriental i occidental que va realitzar Georges Nakashima no deixa d'inspirar-me, especialment la idea del respecte per la fusta com a ésser viu que va ser.
¿ Alguna música especialment mentre treballes?
Sempre hi ha música al taller, però sóc realment eclèctic! Depèn de l'humor puc passar sense ordre ni concert per AC/DC (una estoneta), clàssica (Barroco, si és possible) o cantar a veu en crit Silvio Rodríguez, Dover o Manel. Sí, sóc un noi old school.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre!
Això dels favorits no és el meu…
Color, impossible triar-ne un, m'agraden tots.
Llibre…Titian: Nymph and Shepherd de John i Katya Berger (editat en espanyol per Àrdora).
Peli… n'he de posar dues: “Lost in translation” i “The Darjeeling Limited”.
Ara mateix no tinc cap disc favorit, imagino que per culpa de Spotify, però en altres vides vaig sentir fins i tot l'avorriment “Bona vista social Club”, la BSO de “Tous les matins du monde” o “The melody at night with you” de Keith Jarrett.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns com és, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe…
Vaig arribar a tenir por d'acabar com aquelles velletes que recullen gats, però versió mobles: des de la primera casa els adoptava pel carrer. Tinc també mobles fets per mi, però més aviat funcionals, a casa del ferrer…
Visc en un pis antic i una mica atrotinat del Born on estic envoltat de coses que m'han anat acompanyant per la vida, com els quadres del meu amic Nacho Tatjer.
La casa s´organitza al voltant del cor-cuina oberta per una finestra al saló. Fa un munt d'anys va sortir a la secció de decoració d'un dominical amb el títol de “La casa reciclada”, així que allò de ser sostenible em ve de lluny.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Alguna cadira de Hans Wegner.
Un pla a casa sempre inclou…
Dinar amb amics.
Tens algun plat estrella?
Sóc un crack de l'arròs negre.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Em continua impressionant Santa Maria del Mar, d'hora al matí, quan no hi ha gent al carrer. Passejar fins al mar és un altre privilegi del barri.
A l'estranger, ara mateix, una façenda perduda a Minas Gerais, Brasil. Pur campet.
Cada cop més gent vol objectes que perdurin i valoren el procés de crear un moble a mida amb fustes, processos i acabats sostenibles.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Més passions: quan viatjo sempre porto els prismàtics i la meva vella càmera Polaroid SX70.
La meva banda sonora preferida són els ocells, els falciots sobre la ciutat, autells o càrabs al bosc, merles o estornells als parcs.
Entra a la web de Xavier Mas per descobrir la meravellosa feina d'un ebenista del segle XXI.
