Parla'ns de tu i de la teva feina. D'on et ve la vocació? Algun primer record?
Els meus primers records són de la infància. Ja de petita solia canviar la distribució de la meva habitació constantment amb la consegüent desesperació de la meva mare…
El que més em satisfà de la meva feina és la capacitat que tinc d'ajudar a la gent a aprendre i a aconseguir els seus objectius.
El somriure dels clients. Veure'ls feliços als seus nous espais, la seva emoció i sobretot la seva gratitud.
Us convido a que pareu, deixeu el mòbil a part, poseu bona música i penseu: "I jo… com vull viure?"
Com és el teu procés creatiu?
En primer lloc, m'agrada seure amb els possibles clients, conèixer-los i parlar mentre prenem un cafè. Els dono una llibreta, creada especialment per a l'ocasió, i els convido a que s'aturin, a que escriguin a mà a la llibreta el seu “Com vols viure”. A partir d'aquí, treballo amb els seus somnis, primer de manera més intangible, amb textures, colors, imatges i després trasllado aquests somnis als plànols donant forma als espais. Un cop amb el projecte definit i diverses reunions, comença l'obra, sempre de la mà del client i amb un pressupost tancat per evitar disgustos i poder gaudir de les coses boniques. Aquest camí és intens i de vegades es fa pesat per les ganes de veure-ho tot acabat, però a cada visita d'obra hi ha sorpreses i il·lusió. I així fins al final, fins al dia del trasllat i les setmanes posteriors d'adaptació.
Alguna música en particular mentre treballes?
Confesso que escolto música tot el temps, depenent del projecte puc posar els Rolling o bossa nova...
Color, llibre, pel·lícula i disc preferits. En aquest ordre!
Blanc (com no).
Tornaria a llegir Els Abismes d'Iban Petit (editat per Expedicions polars) o Tot el que vaig estimar de Siri Hustvedt (editat per Seix Barral).
Qualsevol de Wes Anderson (meravellós el seu joc de colors).
I disc... quin difícil... mil, però ara mateix estic escoltant el concert de La Fusa amb Vinicius de Moraes i grans músics brasilers.
La teva llar és un reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó preferit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció...
La meva casa sóc jo en pura essència. Fa olor de gessamí. Tinc diversos racons preferits... la meva meravellosa tumbona antiga butaca de vellut verd molsa per als meus moments de lectura; la meva enorme taula de pi massís per als esmorzars i sopars amb amics; el meu pati, que és el meu petit oasi; i el meu Entresòl, la meva part més privada i íntima. A les parets, la meva petita col·lecció d'art, la meva segona passió, cada quadre amb un record i tots amb un fil en comú.
Teniu mascota?
No tinc mascota, però sí moltes plantes que mimo amb afecte.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, què seria? Qualsevol cosa!
No sóc molt capritxosa, però diria qualsevol obra d'art…
Un bon pla a casa sempre inclou…
Tinc dos plans fantàstics preferits: omplir la casa de bons amics amb sopars interminables, bon vi i acabar ballant (després d'haver retirat prèviament la catifa). O de relax, llegint, amb música de fons, una conversa íntima...
Tens algun plat estrella?
Sóc força cuiner/a. Digues-me què t'agradaria!
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A Barcelona, tants… però m'agrada asseure'm a la sorra de la platja o al MACBA i pensar.
A l'estranger... em quedo amb els parcs de Berlín, algun cafè de París, la floristeria Nikki Tibbles Wild at Heart a Westbourne Grove a Londres... Continuo?
Alguna cosa que ens vulguis explicar i que no t'hàgim preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Más que contaros, os quiero invitar a que paréis, dejéis el móvil aparte, pongáis buena música y penséis: “Y yo… ¿Cómo quiero vivir?"
Los interiores diseñados por el estudio Espacio en Blanco sorprenden por su vitalidad, luminosidad, armonía y por sus altas dosis de buen rollo. Bárbara Aurell es una de esas personas que, cuando comparas su vida y su obra, sabes que ha nacido para dedicarse a lo suyo…
