El Periodisme que neix del cor del Mediterrani: Josep Morell
La seva feina, com el premiat documental «Els homes del silenci», reflecteix la seva passió per explicar històries.
Josep Morell no va entrar al món del periodisme per casualitat: el seu fort és totalment vocacional. Ho demostra la seva extensa trajectòria en grans mitjans, les seves aventures periodístiques per l'Orient Mitjà i un premi Ondas al documental “Els homes del silenci”, de la seva productora Ottokar. I per a algú que ha trepitjat tant món, la seva llar resulta un refugi ideal on relaxar-se amb l'olor de Mediterrani i gessamí.
«Sempre vaig voler ser periodista i tenir l?oportunitat de poder explicar històries.»
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Tot neix fa molts anys de la literatura i del realisme màgic de García Márquez. Sempre em va agradar molt llegir i escriure les meves pròpies històries, però quan era a l'institut i vaig llegir per primera vegada Gabo, em va atrapar de manera que vaig sentir que això era el que volia fer, explicar històries i deixar que les persones se submergessin en el meu món, fent de l'extraordinari una cosa quotidiana i de l'aparentment insignificant una cosa única. Vaig buscar el meu propi llenguatge i aquest el vaig trobar a través de l'art i el color.
Els meus primers records són a l'agència Europa Press ia Catalunya Ràdio. Després va arribar una de les etapes més fructíferes i creatives a l'agència CAPA, treballant per a Canal+ Espanya i França.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Vaig tenir un subdirector al Diari de Barcelona, Josep Mª Huertas, que sempre deia que un bon periodista ha de ser algú que no vulgui quedar-se quiet a taula i que tingui la capacitat de voler descobrir cada dia coses diferents. La meva feina em permet entrar en universos desconeguts, conèixer i retratar la gent, viatjar. Conéixer i descobrir.
Em sento orgullós dels darrers treballs, el documental “Els homes del silenci” pel qual ens van premiar amb un premi Ondas 2018 i el darrer que hem produït i que s'estrenarà a finals d'aquest any, "Ernest Lluch; lliure i atrevit" a l'aniversari del seu assassinat.
Com és el teu procés creatiu?
No hi ha regles o sí que n'hi ha per al procés creatiu. M'explico: de vegades les explosions al còrtex cerebral sorgeixen de manera espontània, als llocs més inesperats, conduint amb moto camí de Barcelona, passejant per la muntanya o muntant amb bicicleta. Aquesta és una gamma. L'altra és treballar la creativitat, asseure't, parlar, reflexionar... Moltes vegades les idees surten perquè es treballen. En definitiva: La creativitat s'ha de treballar… Com diu Ferran Adrià, la creativitat s'ha d'alimentar (“Feeding creativity”).
Color, llibre i pel·li favorits.
Blau.
“Moments estel·lars de la humanitat” de Stefan Zweig (editat a Espanya per Penya-segat).
“El guateque” de Blake Edwards.
És casa teva reflex de qui ets? Parla'ns de casa teva, què és el que més t'agrada, a què fa olor…
Sí, casa meva és força reflex dels que hi viuen, força eclèctica. M'agrada el olor de Mediterrani quan arriba la primavera sota l'olivera i es barreja la planta d'orenga, amb la menta i el gessamí que tinc al jardí.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria?
Compraria temps.
Un pla a casa sempre inclou…
Una conversa amb amics, fer un sofregit a la cuina escoltant música.
Tens algun plat estrella?
Fotografia de Carlos Román.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A prop del mar, per poder olorar la sal a l'ambient.
A l'estranger, la Porta de Damasc amb les pageses venent tomàquets i raïms de menta mentre entres a la ciutat vella de Jerusalem.
La meva feina em permet entrar en universos desconeguts, conèixer gent, retratar-la, viatjar. Descobrir.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Callo per sempre… Com diu el dret romà, qui calla atorga.
