Quanta casa necessitem? Thoreau, Le Corbusier i la cabanya sostenible
Seguint la reflexió que va iniciar Tolstoi al seu conte "Quanta terra necessita un home?", ara Urs Peter Flueckiger, professor de la Texas Tech University, porta la reflexió al terreny de l'arquitectura.
El 1886, León Tolstoi reflexionava sobre l'ambició cega al seu conte Quanta terra necessita un home?, doncs el protagonista, el pagès Pajom, vivia obsessionat a augmentar les seves propietats fins que rep l'oferta faustiana d'aconseguir tota la terra que pugui recórrer en un sol dia. Al fil d'aquesta història, a Quanta casa necessitem? (publicat per Gustavo Gili amb traducció de Susana Landrove), el professor de la Texas Tech University Urs Peter Flueckiger porta la reflexió al terreny de l'arquitectura per qüestionar la mida cada vegada més gran dels habitatges.
Menys és més
El 1950, la mitjana d'una casa unifamiliar als Estats Units no arribava als 90m2; el 2013 era de 240m2 i amb menys ocupants. A Espanya, malgrat l'enorme problema d'accés a l'habitatge i la proliferació de #inmofails denunciats per El zulista, la veritat és que la superfície del pis mitjà també ha anat creixent i segons el Ministeri de Foment, se situa en 122 m2.
Creixen les cases i creixen els objectes que guardem a dins, en quantitat i en mida. Flueckiger explica que el 1974 la televisió estàndard feia 19 polzades. L'any passat, les televisions més venudes a Espanya tenien 49 polzades, encara que el creixement més gran es va concentrar en les de 65 i 75. Davant d'aquest panorama, la cabana es presenta com un ideal, “una porta d'escapament (…) una metàfora d'un lloc on les coses són clares i sota control, i on no ens veiem desbordats per un flux de dades digitals”, afirma Flueckiger.
Partint de dues de les cabanes més famoses de la història –la del Walden Pond d'Henry David Thoreau i Le Cabanon, la caseta de fusta a la Costa Blava que Le Corbusier va regalar a la seva dona–, Flueckiger va demanar als seus alumnes que construïssin la seva pròpia, una cabana sostenible a les planes altes de l'Oest de Texas.
Walden Pond d'Henry David Thoureau
L'escriptor Henry David Thoreau va viure en aquesta cabana a Massachusetts del 1845 al 1847. La va descriure com "una casa de ferma tablazón, revocada, de 10 peus d'ample per 15 de llarg (tres per 4,6 metres), amb pilars de vuit peus, amb golfes i guarda-roba, un finestral a cada costat, trapes de ventilació, porta en un extrem i xemeneia de maó a l'altre". La va construir en un terreny propietat del seu amic Ralph Waldo Emerson i va incloure a més una taula amb el cost exacte de la casa (uns 28 $), inclosos els claus, frontisses i cargols.
Durant els dos anys, dos mesos i dos dies que va viure a Walden Pond, Thoureau s'alimentava de les mongetes que plantava, del que recol·lectava al bosc i el que pescava al llac, encara que anava sovint a la localitat veïna de Concord per rentar la roba i visitar amics. En aquesta cabana va escriure el seu llibre més famós, Walden o la vida als boscos (1854).
La cabana original ja no existeix, només queda una rèplica construïda als vuitanta a prop de l'aparcament de la Reserva Estatal de Walden Pond;
Le Cabanon de Le Corbusier
El 1952 Le Corbusier va regalar a la seva dona una cabana a la Costa Blava, el Cabanon, un edifici prefabricat d'estructura de fusta que representa “l'espai de vida ideal”.
L?arquitecte coneixia la zona perquè la seva dona, Yvonne, provenia d?un poble proper a Menton i la seva amiga i col·laboradora, la dissenyadora Eileen Grey tenia per aquella zona casa d'estiueig, la Vila E-1027. Més tard, després de la guerra, freqüentaven un senzill restaurant, l'Étoile de Mer, i va ser precisament en una de les seves taules on Le Corbusier va dibuixar els croquis del Cabanon, construint-lo l'any següent. El restaurant, decorat amb nombroses pintures del cèlebre arquitecte, comunicava amb la cabana a través d'una porteta. Si vols més detalls sobre aquest lloc esplèndid, llegeix això.
El Cabanon us serviria també per aplicar amb tot rigor la seva idea central, el Modulor, l'escala de proporcions antropomòrfica present en tota la seva arquitectura. En les pròpies paraules: "És un chateau a la Costa Blava. Té 3,66 metres per 3,66 metres i ho vaig fer per a la meva dona; és esplèndid i per dins, extravagantment confortable i bonic".
El Cabanon es pot visitar durant els mesos d'estiu mitjançant visites guiades amb cita prèvia, partint de l'estació de tren de Roquebrune-Cap-Martin, a deu minuts de Mònaco.
La cabanya dels estudiants de la Texas Tech University
Situada a les Altes Planes nord-americanes, és prefabricada i de disseny ecològic, de 37 m2 i completament autònoma des del punt de vista energètic: utilitza aigües de pluja, compostatge de residus, energia solar fotovoltaica i un sistema solar passiu. "Des del punt de vista de l'ecologisme, les cases més petites expressen més preocupació mediambiental que les més grans, amb independència dels paràmetres ecològics que regeixin la seva construcció. L'escalfament global ens afectarà a tots per igual, i les cases grans necessiten més recursos que les petites. Si pensem des d'aquesta perspectiva en quant a casa necessitem i vivim en el món habitem.”
Amb nombroses fotografies, plànols i maquetes, aquest llibre posa de manifest que Walden Pond, Le Cabanon i la cabana de l'equip de Flueckiger comparteixen les mateixes idees sobre l'espai mínim i la seva relació amb la natura. I per posar només alguns exemples, l'assumpte és més actual que mai amb el corrent minimalista (The Minimalists), la tornada als orígens (Cabin Porn), el estil de vida zero waste i la crisi mediambiental (recentment Monapart Madrid va organitzar una xerrada sobre habitatge sostenible en el marc de l'Open House), doncs tal com va assenyalar el mateix Thoreau: ”Per què serveix una casa si no tens un planeta tolerable on col·locar-la.”
Seguint la reflexió que va iniciar Tolstoi al seu conte «Quanta terra necessita un home?», ara Urs Peter Flueckiger, professor de la Texas Tech University, porta la reflexió al terreny de l'arquitectura i posa de manifest que el Walden Pond, Le Cabanon i la cabana dissenyada pels seus estudiants, comparteixen la mateixa idea.
