Loft o àtic? (O cap dels dos)
Hem decidit crear l'ACPURSI (Alt Comissionat per a les Paraules que es fan servir Regular al Sector Immobiliari). No descartem canviar-li el nom, també t'ho dic…
Àtic, cuina office, terrassa, parquet. Paraules que veiem al 95% de l'oferta immobiliària actual. Paraules que donen aire cool, o de qualitat, o d'exclusivitat. Però en molts casos, paraules mal utilitzades. Continuem veient la paraula àtic anomenant un darrer pis, veiem que es diu cuina office a una cuina americana, una coberta trepitjable o un balcó es converteix en terrassa (aquí la línia és una mica més fina) i diem parquet a qualsevol cosa que sembli fusta a terra. I després hi ha la paraula loft, que és la conya màxima.
És per això que hem decidit crear l'ACPURSI (Alt Comissionat per a les Paraules que es fan servir Regular al Sector Immobiliari). No descartem canviar-li el nom, també t'ho dic…
Si busques una mica a Google, trobaràs força contingut parlant de les expressions més càrregues del sector, que solen estar compostes en un 50% de sucre (eufemisme pur i dur) i un altre 50% de greixos hidrogenats (tòpics extremadament sobats, ranciofacts en tota regla). Era només per esmentar-ho, però avui no volia parlar dels pisos “ideals per a inversors” (no aptes per a humans), pisos “bufons” (no aptes per a humans de més d'1,10 m), o pisos “amb moltes possibilitats” (m'encantaria que es parlés de “probabilitat” també, seria divertit).
El loft és la croqueta de bullit del mercat immobiliari
Avui parlarem d´aquests loft de 3 habitacions. D'aquells loft que són pisos de VPO en què s'ha enderrocat un parell d'envans. Començaré dient que, com a autoritat màxima que som, a partir d'ara serà un loft allò que nosaltres diguem. I per a aquell que, pel que sigui, no pugui captar les ironies, parlaré de debò per un moment: cal reconèixer que certs conceptes són difícils de definir nítidament, per la pròpia naturalesa de l'arquitectura. Com que el disseny en principi només està limitat per la llei i la física (i de vegades pel bon gust), podem trobar elements que no encaixin dins una definició exacta.
Si volem saber què és un loft, el primer que cal fer és conèixer la paraula. Si marxem al Merriam-Webster, aquest diccionari amb nom de malaltia de les que diagnosticava el Dr. House, veurem que la primera accepció de la paraula loft és la de "habitació o planta superior; àtic". Gràcies, Merriam-Webster, per definir una paraula que genera confusió amb una altra paraula que genera confusió. Espera, seguim llegint: "Una de les plantes superiors d´una nau o edifici comercial, especialment quan no està particionat". Ara sí, Merriam-Webster, ja ens vénen dues paraules a la nostra llengua per traduir loft: golfes o altell.
Ja tenim el significat i la traducció de la paraula, però com que estem més a prop dels arquitectes que dels filòlegs, ara indagarem més sobre l'ús del terme. Si busquem a la Wikipedia, cosa que calia esperar, veurem que l'ús de la paraula loft aplicat a l'habitatge sorgeix als anys 50 en alguns barris de Nova York, on els artistes adequaven espais industrials abandonats per convertir-los a casa seva (i lloc de treball, no ho oblidem). Sembla una versió dels fets molt estesa i la donem per bona.
Amb aquestes dades, proposarem la nostra pròpia definició de loft: "Espai obert d´ús no residencial reconvertit per al seu ús com a habitatge". No hem inclòs totes les connotacions de la paraula, però podem intuir les següents: espai poc particionat, situat a barris amb cert passat industrial i actualment reconvertits en llocs de moda (em ve al capdavant Poblenou a Barcelona, entre d'altres), on la vida i el treball es fusionen (molts són, com apuntàvem, casa-estudi de gent del món creatiu), i ara també de nivell mitjà-alt (al final, són habitatges de mida generosa a barris cotitzats).
Proposarem la nostra pròpia definició de loft: "Espai obert d´ús no residencial reconvertit per al seu ús com a habitatge".
D'un temps ençà, pel que sigui, tothom vol tenir un loft. I com que no hi ha prou espais industrials convertibles en vivenda, o perquè fa molta mandra, algun promotor s'ha llançat a construir-los. Parlo en temps present, però tot això va començar amb el boom immobiliari. I és una mica com el bacó vegà, que pot saber a bacó, tenir pinta de bacó, olorar a bacó, fins a engreixar com el bacó, però bacó bacó, doncs no és. També té delicte que un vegà vulgui menjar bacó, però no vull trepitjar aquest toll.
Ara bé, sabent què és un loft i que hi ha gent “fabricant-los”, cal ser conscient que tenir un loft veritable no és garantia de res, com tampoc ho és tenir un loft “vegà”. M'explico: podem trobar lofts que no se cenyeixen a la seva definició però que estèticament compleixen amb escreix i també hi ha locals comercials convertits en habitatge, als quals podríem anomenar loft legítimament, que són un atemptat contra el bon gust.
També hi ha un detall important en tot això, i és que hi ha un component de reaprofitament. El loft és la croqueta de bullit del mercat immobiliari. Per exemple, coneixem alguna promoció de lofts que es van construir més aviat com a espais de treball, però que s'han anat reconvertint en habitatges. Tot i que s'hagin construït ad hoc, poden caure dins la definició. És com “construiré una nau industrial per reconvertir-la en habitatge”. Acceptem vaixell.
Una altra accepció de la paraula que acceptem, perquè som una autoritat (recorda: ironia), però que tampoc no és la primera que ve a la ment, és la dels lofts sota coberta. A València (ia moltes altres ciutats, és clar) hi ha molts edificis de poca alçada amb coberta inclinada, amb un espai entre l'habitatge de l'última planta i el carener. Aquest espai, que moltes vegades no és accessible i gairebé mai no és trepitjable, es guanya eliminant el fals sostre de l'habitatge de l'última planta, aconseguint una alçada màxima d'uns 6 metres i donant peu a la possibilitat de construir-hi un altell.
D'una banda, compleix el criteri Merriam-Webster (altell) i de l'altra, compleix el criteri de reaprofitament. El que caldria veure és si compleix la llei, que això ja és un altre assumpte: l'espai sota coberta sol ser un element comú, de manera que cal la cessió per part de la comunitat de propietaris i també cal saber si es compleixen els criteris d'edificabilitat i habitabilitat. Però bé, per a nosaltres és un loft.
Tots els darrers pisos són àtics?
Ja hem assegut càtedra sobre una paraula, i ara en toca una altra, encara més controvertida: l'àtic. Com que la paraula ja ens ve en castellà, no cal anar al Merriam-Webster, així que tirarem de diccionari de la RAE. Hem intentat contactar amb Manuel Seco Reymundo, acadèmic de la lletra A, que suposem que se sabrà de memòria totes les paraules de la seva lletra, però no ha estat possible. I després hem fet servir el cercador de la web per obtenir la definició de la RAE de la paraula àtic.
Però n'hem obtingut dues, una que ens enllaça amb la de loft en anglès i una altra que és la que té més interès des del punt de vista urbanístic. La primera ens parla de "últim pis d'un edifici, més baix de sostre que els inferiors, que es construeix per encobrir l'arrencada de les sostres i de vegades per ornament". La segona ens interessa més: "Últim pis d'un edifici, generalment reculat i del qual forma part, de vegades, un terrat".
Els àtics no solen compartir façana principal amb la resta d'habitatges, perquè hi ha uns metres al darrere, metres que serveixen per generar la part de més valor d'un àtic: la terrassa. Donem per bona la definició, però no ens deslliura de confusió. Tots els darrers pisos són àtics? Rotundament no. Tots els àtics tenen terrassa? No necessàriament, però solen tenir-ne. I la terrassa no és necessàriament privativa (passa sovint amb els famosos àtics de porteria, ara en parlem). Tots els edificis tenen àtic? No. Tots els àtics estan reculats de la façana? No, moltes vegades es troben parcialment reculats. En aquest cas podem discutir si són àtics de debò o no.
Tots els darrers pisos d'un edifici són àtics? Rotundament no. Tots els àtics tenen terrassa? No necessàriament.
Ara ve la molla: Tot allò que s'ofereix com a àtic i no ho és ni remotament. Igual que podem trobar un pis convencional al que la teva agència de confiança (m'encanta aquest eslògan que usen el 180% de les agències) truca loft perquè li falta algun envà, podem trobar milions d'àtics que tenen d'àtic allò que Bertín Osborne de cantant. A saber: pisos amb terrassa (fins als primers), darrers pisos (tots), pisos amb un balcó gran descobert, pisos reculats de façana (encara que sigui a la meitat de l'alçada d'un edifici), golfes post-apocalíptiques, etc. Com en el cas del loft, trobarem àtics terrorífics i no-àtics molt macos amb una bona terrassa. Tampoc no siguem tiquismiquis. A més, pensem en edificis que no compleixen la geometria típica, amb formes piramidals o escalonades que també poden donar lloc a habitatges molt interessants, independentment de si volem anomenar-los àtic o no.
Voldria esmentar els àtics de porteria, no pas perquè siguin difícils de definir, sinó perquè de vegades la paraula àtic pot portar a engany (oa pagar molt per molt poc). Coneixem àtic de porteria com els petits habitatges al terrat d'un edifici on antigament vivia el porter. Es caracteritzen per ser molt petits, uns 40 m2 (n'hi ha de més grans i també més petits), per tenir accés a la terrassa comunitària (de vegades la comunitat tanca una part per a ús privatiu), moltes vegades no tenen ascensor directe (només arriba a la planta immediatament inferior i cal pujar un pis a poteta), i gairebé sempre són o han estat propietat de la comunitat de veïns. Són àtics amb caràcter general, però tenen els seus contres.
Cuina-office i cuina americana són el mateix?
Per acabar, em feia il·lusió parlar del terme cuina-office. Un dia vaig tenir la mala idea de definir aquestes cuines, de manera “caminar per casa”, com una cuina on hi cap una taula. Tot d'una, totes les cases tenien cuina-office. És clar, a totes les cuines pot cabre una taula, depenent de la mida de la mateixa i de si després volem seguir usant la cuina amb normalitat. Afinant una mica més, se'm va acudir fer servir el terme “cuina AMB office”. Així igual s'entén millor, perquè el que és una cuina és més o menys clar, i un office és un espai on tenim aquesta taula i cadires. En realitat l'office no ha de tenir taula, però sí que és un espai diferenciat, ja sigui per la forma de la cuina com per una barra o illa. Una cuina-office no és una cuina americana, això sí que està força clar, perquè el concepte de cuina totalment oberta dificulta que hi pugui haver un espai on anomenar office. Però una cuina office pot estar parcialment oberta o comunicada amb el saló. Com sempre, la línia és fina i difusa.
Conclusió: aquestes són les nostres definicions. Si no t'agraden, pots trucar àtic a un darrer pis, cantant a Bertín Osborne o bacó al bacó vegà. Però si combines aquestes tres coses, no ens fem responsables.
