Viure en un racó de la Mediterrània com Sitges ja és un luxe en si mateix, recórrer els seus carrers blancs i deixar-se embruixar per la seva màgia ja fa la sensació de travessar un llindar, però no l'únic dels que acull el cor de la Blanca Subur –com l'anomenaven els romans.
Obrir la porta d'aquesta casa és creuar un altre llindar a un passat romàntic i creatiu que encara impregna el lloc, és respirar un altre temps i no deixar de somiar.
Sentir que en aquests mateixos racons es creava un món de fantasia… treure el cap pel mateix balcó on un dia Santiago Rusiñol va organitzar una processó per rebre els quadres del Greco.
És ballar alhora amb el passat i la modernitat, beure Malvasia amb Picasso i sortir a navegar.
