És curiós com l'ésser humà s'hi acostuma a tot. Vivim immersos a la nostra rutina diària i de vegades no apreciem el que tenim al voltant. Passem diàriament pels mateixos llocs, i no sospitem que la bellesa de la vida la tenim a un pam dels nostres nassos. Pobre vida. Però de cop i volta, un dia com avui, en què estàs buscant una casa per anar a viure, topes amb un text com aquest. I zas! Se t'il·lumina la cara i entens que ja n'hi ha prou.
I mira quina bonica llueix avui l'avinguda. I vinga, que agafaré aquest carreró per variar la meva ruta a la feina. I jo, quin xulo seria viure en aquest xalet i poder veure i olorar la Serra Grossa, que mira que la jodia és bonica… El paradís no és lluny. Hi ha. I ho tens just davant teu monaparter.
