Dwell

Dwell: At Home in the Modern World. Només en el seu enunciat ja hi ha tres paraules amb què ens identifiquem plenament. Era qüestió de temps que parléssim d'aquesta publicació de referència.

Dwell no és com les altres revistes de decoració. Dwell va néixer amb la clara intenció de ruptura, de canvi, de «mai mais» a les fotos de cases impecables, de catàleg, de cases on no es viu. Va néixer amb la intenció de mostrar els interiors i la decoració de cases on viuen persones, on hi ha molles al marbre de la cuina i revistes mig obertes al bany.

Així que quan van fundar la revista, ho van fer amb premeditació i traïdoria, és a dir, amb un manifest sota el braç: el manifest del bol de fruita, doncs aquest bol de pomes verdes estupendes que surt a totes les fotos de totes les altres revistes de decoració representa tot allò del que volen fugir. A quina mola?

A Dwell és possible visitar la casa d'un arquitecte o dissenyadora de mobles, una casa plena d'objectes preciosos i ben dissenyats, i que, a més, et semblin persones del més normal. Perquè el bon disseny és part integral de la vida quotidiana, i aquesta, per sistema, ha estat bandejada de les publicacions sobre disseny i arquitectura.

Fins que va arribar Dwell, és clar. Tal com va apuntar Karrie Jacobs al primer número de la revista, publicat l'octubre del 2000, «si en alguna de les nostres fotos veus un bol de fruita, això és perquè les persones que viuen a aquesta casa, mengen fruita.»

Ha plogut 106 números des de llavors, en què hi ha informació sobre productes, persones, idees, llocs, esdeveniments diversos. Si ets MONAPARTER, tot això resultarà familiar. Des d'aquest primer número Dwell ha estat fidel a aquest credo, i per això té tones de seguidors, amb una web completíssima que és tot un referent, 25.188 seguidors a Facebook, 198.435 a Twitter i 1.149 a YouTube… Tots ells Monaparters, encara que encara no ho sàpiguen. I tots nosaltres Dwellistas, encara que t'acabis d'assabentar.