Júlia de Hoji Ceramics: silenci, fang i la bellesa de l'essencial

Hi ha vocacions que comencen abans que sapiguem posar-los nom. En el cas de la Júlia Hoji, van començar en un petit taller de ceràmica del barri de Gràcia, quan tot just era una nena i la seva mare la va apuntar a classes extraescolars.

Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?

De petita, la meva mare em va apuntar a classes de ceràmica en un taller petit del barri de Gràcia. Recordo que vaig gaudir molt d'aquelles classes. Vaig anar-hi sis anys i sempre em vaig sentir molt atreta pel torn, tot i que no em deixaven tocar-lo perquè era molt petita.

No va ser fins a molts anys més tard que em vaig apuntar a classes de torn i em va encantar l'experiència. A partir d'aquí, de forma orgànica, vaig anar fent més cursos, vaig agafar un espai en un coworking, vaig començar a rebre comandes i també a fer classes en un taller. Fins i tot vaig viatjar al Japó per aprendre amb un ceramista japonès. Tot això va passar en el transcurs de vuit anys. Ara tinc el meu propi taller al barri del Clot, on em dedico a la producció de peces útils, Dono classes i organitzo cursos amb ceramistes d'altres llocs.

Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?

El que més m'agrada és treballar amb les mans, estar en un taller fent alguna cosa creativa i física, i poder acompanyar una peça de principi a fi. Ser autònoma és dur, però també té el seu costat positiu: pots organitzar-te el temps com vulguis, i això dóna molta llibertat. Em fa sentir-me propietària de la meva feina i del meu temps.

Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?

Últimament gaudeixo molt fent gerros. Durant anys em vaig centrar en la vaixella, però ara em ve de gust crear peces més decoratives. Quant a inspiració, m'inspira tot. Pot ser un viatge, una textura, un objecte que vegi al carrer… qualsevol cosa.

Abans solia escoltar música al taller, però darrerament m'encanta treballar en silenci. Agraeixo molt el silenci perquè a casa amb dos nens sempre hi ha molt de soroll, i el taller s'ha convertit en un refugi de calma.

Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D

És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!

El meu racó preferit és la cuina. Fa poc vam tirar una paret i ara tenim tot l'espai obert al saló, cosa que em permet cuinar mentre els meus fills dibuixen o juguen. Els frontals els vam fer amb Cubro i ha quedat preciosa.

Tinc moltíssimes fotos impreses, gairebé un moble sencer, perquè m'encanten les fotografies. Em fascinen els animals, però vivim en un pis i mai no tindria mascotes aquí. Si algun dia vivim al camp, potser sí. De moment, l'única experiència va ser un formiguer que la meva filla Rita va demanar per al seu cinquè aniversari. Les formigues van durar menys d'un mes.

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!

Un gerro de Kansai Noguchi. És un desig que té a veure amb l'admiració i amb coherència estètica: el Japó forma part de la meva història i de la meva feina.

Un pla a casa sempre inclou…

Cuinar i jugar a jocs de taula. Últimament juguem molt al Dixit quan venen amics a dinar. M'encanta veure com s'allarga la sobretaula entre històries inventades i rialles.

Tens algun plat estrella?

M'encanta cuinar, tot i que no sóc una gran cuinera. Els meus plats són força senzills, però gaudeixo molt anant al mercat i escollint productes frescos. Per a mi, el plaer està més en el procés que en la complexitat del plat.

Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?

A Barcelona m'agrada molt passejar pel Barri Gòtic i el Raval a primera hora del matí, quan hi ha poca gent. Vaig viure deu anys a Londres i m'encanta tornar-hi de visita. Àsia em fascina i m'agradaria poder-hi anar més sovint. La meva família per part de pare és de Hong Kong i em considero molt fan d'aquesta ciutat i del seu menjar.

Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!

Crec que el que millor em defineix és aquesta barreja entre ofici i calma. Entre el soroll domèstic i el silenci del taller. Entre l'utilitari i el bell. Fer ceràmica em permet viure en aquest equilibri i em fa sentir plena.

Fer ceràmica per Júlia És, en definitiva, una forma de connectar amb si mateixa i amb els altres, de transformar alguna cosa humil com el fang en objectes que acompanyen la vida quotidiana amb delicadesa i poesia. En aquesta unió entre ofici, creativitat i llibertat resideix l'essència del seu treball i de la seva manera de viure.