Arquitectura slow per a vides que volen respirar
En un món que corre sense mirar, tu sospites que hi ha una altra manera de viure: més conscient, més bella, més teva. Slow Studio defensa una arquitectura slow que combina benestar, salut i naturalesa per dissenyar llars que baixen revolucions i augmenten qualitat de vida.
Víctor Vergés i Jade Serra van fundar Slow Studio i, juntament amb ells, creix un equip mixt d'arquitectes sènior i project managers que aterren les idees en obra amb rigor i cura. També col·laboren amb experts en gestió i comunicació i una xarxa d'especialistes –eficiència energètica, acústica, aigua, biohabitabilitat– que s'activa segons ho requereix cada projecte.
Treballen a Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca, i comparteixen alguna cosa més que un mètode: una manera de ser al món. Són pares i mares, veïns i lectores; gent que escolta abans de dibuixar, que prefereix materials honestos i que mesura el confort en hores ben viscudes.
El seu nom Slow és una declaració de principis, una manera de mirar el món, d'habitar-lo i de relacionar-se amb els altres i amb l'entorn, amb la ferma voluntat de millorar la vida de les persones a través de larquitectura, el projecte parteix d'una vocació compartida i d'un fort compromís amb la sostenibilitat, la salut i el benestar. El seu enfocament no és només estètic ni tècnic, sinó profundament humà.
“El terme slow a què fa referència el nostre nom és una declaració d'intencions, però també una lluita diària per estar presents i connectar”.
Connectar amb els ritmes naturals, amb la criança dels fills, amb l'entorn que habitem, amb allò que realment importa. Enfront de la velocitat, el soroll i la hiperproductivitat que dominen el nostre dia a dia, Slow Studio proposa aturar, observar i dissenyar des de l'escolta.
Arquitectura com a forma de vida
El que més els satisfà com a arquitectes no és només el resultat final, sinó saber que els seus projectes transformen la manera de viure dels qui els habiten. “Ens enorgulleix contribuir a una arquitectura amb impacte positiu, no només en termes mediambientals, sinó també emocionals i socials.” La seva manera de treballar va molt més enllà del disseny despais. És una invitació a repensar com construïm i com vivim.
«Una arquitectura realment transformadora ha de sumar solucions col·lectives.»
Per això van crear Slow Research, una línia de recerca interna que els permet continuar aprenent i, alhora, compartir coneixement amb una comunitat cada cop més conscient. El seu objectiu és clar: avançar junts cap a una manera de construir més respectuosa i regenerativa.
Un procés que comença per escoltar
Cada projecte de Slow Studio comença amb un procés descolta activa. A la persona que ho encarregarà, al terreny, al clima, a l'entorn. "Cada client i cada context ens plantegen preguntes diferents. La nostra feina consisteix a buscar respostes que siguin alhora tècniques i poètiques." Aquesta cerca dóna lloc a una arquitectura serena, conscient i profundament connectada amb allò que l'envolta.
Les fonts d'inspiració són tan variades com coherents: l'arquitectura vernacla, la ciència de l'eficiència energètica, la saviesa de la natura o les tradicions populars. El seu procés creatiu també té una banda sonora: folk rock calmat. Una música d'arrel, amb un ritme alentit, que evoca tradició i present alhora, al ritme de la seva pròpia arquitectura.
La casa de Víctor i Jade: Viure el que es projecta
La casa de Víctor i Jade és un reflex fidel de la seva filosofia: naturalesa, senzillesa, comunitat. Viuen envoltats de verd, amb un hort, gallines, ocells corrent al clarejar i veïns amb els quals compartir temps i cures.
“No podríem viure altrament que no fos estretament connectats amb la natura, amb el clima i amb les persones.”
També la cuina parla de la seva manera d'estar al món: productes ecològics de proximitat, un rebost ple de fruites i verdures, i la convicció que el benestar comença pel que cultivem —literalment i metafòricament— cada dia.
Quan imaginen un pla perfecte a casa, sempre inclou temps en família i contacte amb la natura. I si se'ls pregunta quin objecte s'endurien a casa ara mateix, la resposta és clara: temps. Temps de qualitat. Temps per estar, per compartir, per descansar. Per a ells, allò essencial ja no passa per adquirir coses, sinó per recuperar el ritme que hem perdut.
Decorar amb consciència
A l'univers de Slow Studio, la decoració no és un adorn, sinó una prolongació de l'habitar. Cada objecte, cada textura i cada material parlen de la cura i de l'enllaç amb allò natural. Els tons terra són els seus colors fetitxe, i entre els seus referents hi ha el llibre Regeneration de Paul Hawken, la pel·lícula Tomorrow de Cyril Dion i Mélanie Laurent i la música de John Mayer. Les eleccions transmeten un equilibri entre coneixement, compromís i sensibilitat.
Els racons preferits no són espais d'exhibició, sinó llocs que conviden al recolliment. Un moble estimat, una olor que reconforta, un llum que acompanya. Decorar, per ells, és construir atmosferes on es pugui viure amb sentit.
Biblioteques i altres refugis
A la pregunta sobre el lloc favorit, responen sense dubtar: les biblioteques. "Allà s'uneix la màgia de la transmissió del coneixement amb la de compartir un bé comú. Llegim, aprenem, el cuidem i el tornem perquè algú més pugui créixer amb ell." També reflexionen sobre els viatges, cada cop més crítics amb el turisme de consum: “Si els 8.000 milions de persones que som haguéssim de recórrer tots els racons del planeta per plaer, acabaríem destruint aquests racons.”
Transformar el sistema des de dins
La seva mirada va més enllà de l'individual. Saben que els canvis reals requereixen acció col·lectiva, i per això s'impliquen també en diverses accions fora de l'estudi. Fa anys van entendre que no n'hi havia prou de dissenyar habitatges responsables des del seu despatx, també calia transformar el marc que regula l'arquitectura. Per això formen part activa de l‟Agrupació d‟Arquitectura i Sostenibilitat (AUS) del Col·legi d‟Arquitectes de Catalunya. Des d'allà impulsen canvis normatius, promouen el debat públic i treballen per la descarbonització del sector.
Ho fan amb una visió profundament ètica, sabent que l'impacte real només arriba quan les bones pràctiques deixen de ser l'excepció i es converteixen en norma.
