L?abans i el després d?un habitatge típic de l?Eixample barceloní
En aquesta secció dedicada a la monapartització d'habitatges, analitzem les virtuts d'una reforma que es fonamenta en tres grans decisions de projecte: la llum natural, l'aprofitament de la superfície i la continuïtat espacial.
Obrint pas a la llum
Follow de light (Caaarooolaaaiiinnn…), així és, la llum natural ho és tot; es veuen les coses millor, els colors llueixen com deuen, s'alliberen endorfines, ens soparem amb allò estalviat en factures elèctriques… No acabaria mai. Per això el projecte de reforma d'aquest habitatge ha apostat per col·locar un vidre fix (una finestra interior) a la cambra infantil per deixar passar tota la llum de l'exterior que altrament quedaria retinguda a l'habitació que està a façana. Haver pintat totes les superfícies de blanc evidentment també ajuda a aconseguir la màxima reflexió de la llum solar i que aquesta arribi fins a racons insospitats de la vivenda amb una qualitat molt acceptable.
Aprofitar cada racó
Cada metre quadrat compta, i més encara quan ho estàs pagant a 3.000€ o 4.000€ en el millor dels casos, així que per què llençar metres quadrats en, per exemple, rebedors que ja ningú fa servir? Com veieu, l'altra gran decisió d'aquest projecte ha estat treure el màxim profit de l'espai de rebedor fins al punt d'haver aconseguit una cuina i un passadís d'accés (si bé, a parer meu, aquest últim podrien haver-ho estalviat; avui dia entrar per una cuina s'ha tornat una condició molt acceptable). En qualsevol cas, no hi ha color (prou veure l'abans/després) respecte a la condició anterior.
Junts però no regirats
La continuïtat espacial s'aconsegueix amb un recurs tan elemental com fer que una paret no arribi al sostre. Ja sabeu, mantenim la privadesa que atorga una separació opaca alhora que percebem la continuïtat de l'espai per alzina de l'alçada dels ulls i amb això, una sensació d'amplitud impossible a les habitacions tancades.
Bé, podríem estar estona parlant de coses i cosetes, de detalls i mobles i de l'encert de tenir poques coses, però coneixent-me, això es pot tornar una mica monya i puc acabar escrivint coses del tipus: La Rocket Chair dels Eames confereix a la sala la naturalitat i el look casual-chic dels interiors californians dels anys seixanta…
Buffff… que algú em pari.
