Teresa Estapé: Joieria contemporània
La seva obra forma part de la col·lecció MACBA i ha estat exposada entre altres llocs: Kunst Haus de Viena, Tsukuba University de Tòquio, o la Biennal de l'Havana.
Teresa Estapé té una llarga trajectòria al món de l'art i la joieria. Nascuda a Barcelona, llicenciada en Dret i Belles Arts per la Universitat de Barcelona i diplomada en joieria per l'Escola Massana, la seva pràctica artística combina la joieria, l'escultura i la instal·lació i les arts gràfiques.
Les joies de Teresa Estapé són objectes emocionals i simbòlics. El procés de creació posa en valor el material noble de què estan fetes, sempre de manera artesanal, sense utilitzar motlles, seriacions o banys d'altres metalls. Aquestes creacions mínimes i silencioses volen tornar a la joia el seu valor primigeni, buscant convertir-les en un amulet. La creació comença en un procés en què lentament es va sostret tot allò accessori fins a deixar-les en l'essència, intentant dir el màxim, amb el mínim. Les peces estan produïdes a mà una per una, amb precisió i cura des del seu taller de Barcelona. Cada sèrie o família ha estat creada sota un concepte de treball madurat en el temps, entenent la joieria com a disciplina artística, més enllà de l'artesania o el disseny. Això fa que les seves joies es converteixin en un objecte emocionalment valuós per a qui les porta.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
El meu treball transita entre la joieria i les arts visuals. Vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Joieria artística a l'Escola Massana. Des de petita he estat envoltada de dues dones molt creatives, amants de l'estètica i l'art: ma mare i àvia. Els meus primers records són de totes dues i els seus universos estètics tan rics.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Crear és una font de felicitat inesgotable. Em sento molt contenta amb la instal·lació artística que està al MACBA: amb ella he aconseguit mitjançant una formalització afí a la joieria, entrar al món de l'art per parlar de la dicotomia entre preu i valor.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
La meva mirada sempre treballa. Des de petita he estat tremendament observadora. Tot allò observat, allò llegit i allò visitat, reposa i va sorgint a poc a poc en les meves peces. Sempre treballo en silenci.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Groc.
Cent anys de soledat.
Blade Runner.
El ritme del garatge de Loquillo (en la meva adolescència era rocker. No puc recordar un disc que m'apassionés més)
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Sí, encara que he de fer concessions pràctiques 😉 El meu lloc preferit és el rebedor i la llum que hi ha: qualsevol cosa que col·loquis allà sembla un Vermeer. El meu moble favorit és una taula vermella de vinil i 4 cadires del 1950 que va portar el meu avi dels Estats Units després de viure-hi més de 15 anys.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un petit quadre de Giorgio Morandi.
Un pla a casa sempre inclou…
Conversa i vi negre.
Tens algun plat estrella?
M'encanta menjar. No m?agrada cuinar.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
El restaurant Ca l'Isidre i la botiga de Cortana. A l'estranger: un carreró perdut de Venècia.
