Descobreix la fascinant història familiar de Mónica Escudero
El temps avança: Barcelonès deixa el paper, Mónica suma projectes i tatuatges, i Elvis i Jarvis creixen.
Una estranya calma reina a casa de Mònica Escuder, directora de la revista Barcelonès, divendres a la tarda. Els nois encara no hi han arribat. Jon Sabín, la seva parella, s'ha endut Jarvis, de quatre mesos, a recollir Elvis a l'escola. Abans fins i tot que Badcat i Naseta, gat i gata respectivament, s'acostin a la porta intuint la seva arribada, la Mònica ens avisa: “ja vénen”. I no vénen sols. Els acompanya Matilda, la inseparable amiga/núvia d'Elvis. De cop i volta hi ha més ambient i moviment en aquest pis cèntric del barri de Gràcia que al carrer.
Mónica està esgotant els últims dies de baixa maternal després del naixement de Jarvis, tot i que confessa que no ha pogut deixar de treballar completament. Un, perquè és incapaç. I dos, perquè els seus companys del Barcelonès són els seus millors amics “i em moriria si no els veiés sovint”.
També reconeix que una petita dosi de realitat va molt bé quan tens un nadó, i per això Jarvis ja ha assistit a unes quantes reunions.
Mónica va estudiar disseny de moda però ella mateixa es considera massa mandrosa per esperar un resultat que triga tant.
Per això li agrada la immediatesa del periodisme, professió en què va començar amb la revista A Barna i que va continuar treballant com a freelance en publicacions com Metrópolis, Marie Claire o Yo Dona.
Fins que fa tres anys, quan Elvis en tenia un, va trucar a la porta el projecte Barcelonès, una revista que retrata l'actualitat de la ciutat i que té la seva germana bessona a Madriu.
Des del principi li van donar carta blanca, tant per triar col·laboradors com a contingut, i va ser llavors quan van decidir que Jon, dissenyador gràfic de professió, treballaria des de casa.
Jon ens explica que ell, que és vegetarià, va haver de tornar a comprar i cuinar carn i peix, encara que no li ha suposat cap problema ja que té un bon olfacte. I és que el respecte pels animals ho demostren acollint animals a casa seva que després donen en adopció, encara que algun es quedi per sempre…
Mentre parlem, Elvis i Matida ens preparen gelats de plastilina i Jarvis mama tranquil·lament. Dos noms poc comuns i que van ser elegits precisament per això. Amb Elvis l'elecció va ser senzilla, encara que hagin de sentir una vegada i una altra la pregunta “És per Elvis Presley o per Costello?” I no és per cap dels dos, simplement els va agradar la força i el caràcter del nom en si mateix.
Pel que fa a Jarvis, la cosa se'ls complicava ia Mónica se li va acudir preguntar-ho al mur del seu Facebook. Finalment, va ser la mare de Matilda la que els va proposar Jarvis com a complement perfecte per a Elvis. A més, aquest va ser l'escollit, entre d'altres, pel seu germà gran.
Mónica ens explica divertida que mentre estava embarassada va conèixer Jarvis Cocker als camerinos del Razzmatazz i li va comentar que el seu nadó s'anomenaria com ell, i l'artista va respondre: “És una gran responsabilitat!”
Lloc preferit per passejar en família?
Per Gràcia i baixar Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya.
Lectura preferida?
Contes de Cars o Bob Esponja.
¿ Música preferida?
Els agrada la cançó d'abans d'anar a dormir que els cantem cada nit i que també va variant.
Restaurant preferit per anar en família?
El Picnic.
El millor consell que us han donat sobre nens?
No ens han donat gaires perquè hem estat els primers dels nostres amics que han tingut nens, si de cas la meva mare em va dir que m'ho prengués amb calma.
Moment que recordeu especialment…
El primer matí que passem a casa després del naixement de Jarvis. Jo (Mònica) havia aconseguit dormir i estava molt relaxada, de sobte estàvem tots al llit, gats inclosos, i Elvis va demanar agafar el seu germà. Va ser el primer moment que ens vam adonar que érem una família. Molt bonic.
Un diumenge al matí…
Esmorzar a casa en família tranquil·lament, anar tot el matí amb pijama, jo, perquè Jon no coneix el concepte “pijama”, no li agrada. Fer dibuixos, llegir llibres…
