Qui som

En Jaime va néixer a Valladolid, va estudiar Belles Arts a Conca, es va anar d'Erasmus a Lapònia i ara viu a Barcelona, on de vegades li diuen Jaume. Amb tant periple, no ens estranya que parli sis idiomes! També va estudiar art dramàtic i música; sent debilitat per l'òpera i Yoko Ono.

És una caixa de sorpreses, i una vegada va anar a una botiga a comprar-se una guitarra i va sortir amb un acordió. Si un dia decidís tatuar-se alguna cosa, serien les cases penjants de Conca. És addicte al formatge i a la regalèssia salada, i sempre que pot, s'escapa al camp.

En Jaume diu que una bona aproximació enfront de tot el que et proposis emprendre en aquesta vida és que sigui diferent, consistent i de qualitat. I això és just el que l'ha portat a Monapart.

Es va llicenciar en Periodisme, va cursar un màster en Comunicació Gràfica i s'ha especialitzat en disseny gràfic i comunicació per al sector immobiliari des de fa anys, molts a Panamà. Però en Jaume en realitat té ànima de músic ... Autobahn de Kraftwerk marca un abans i un després, i als 25 es va comprar el seu primer piano, a qui estima i amb el qual es baralla sovint.

És del Barça perquè així ho va voler el seu avi.

Olga és advocada de formació, editora de professió, llibretera de vocació i empresària en funcions. Va estudiar música durant més de 10 anys i està decidida a reprendre els seus estudis. També a fer ioga, cosir la seva pròpia roba, llegir el cànon literari sencer, donar la volta al món, i passar més temps amb els seus dos fills i el seu marit. Sí, és clar.

Els dies de pluja, "La Sala" té la rara costum de prendre un bany, sopar ou fregit i escoltar Nina Simone. Si visqués a Londres tindria el colesterol pels núvols ... Mai diu no a un còctel i viu permanentment en un New York State of Mind.

En aquest ofici és imprescindible que t'agradin les persones, capacitat d'escolta, empatia, optimisme i un punt de bogeria. En Juan Carlos ho té tot. Diu que és el clàssic estereotip d'home manxec: bonàs, trempat i honrao, com un Sancho Panza del segle XXI però amb un toc de Quixot.

És un treballador incansable, però quan no treballa, corre, viatja, aprèn anglès i es nodreix; de llibres, ràdio, documentals, música, sèries de TV i viatges. Molts viatges. El millor? El que va fer a l'ull d'una balena. Encara que en cap lloc s'està com a casa. Un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar ...

No hi ha moltes persones que puguin dir que han fet una ruta a cavall per les Alpujarras durant una setmana. Fa mal amb només escriure-ho. Però l'Arantxa no només ha fet això, sinó que és aficionada a l'esquí, el surf de neu, als salts de pont i altres esports de risc. Vaja, tranquil·leta no és.

Sempre ha treballat de cara al públic, el què encaixa amb el seu caràcter extravertit i alegre. Hi ha qui encara recorda els seus crits des de les grades durant el concert d'U2 en la seva gira The Joshua Tree, un disc que escolta una vegada i una altra, i que els seus dos tresors, Germán i Marta, ja se saben de memòria.

Elena és pur nervi i no té por de res. Bum! Però així és ella, emprenedora i curiosa amb la vida. De petita es passava el dia cantant i anys després, se'n va anar 4 mesos a Anglaterra i van acabar sent 4 anys ... Devoradora de llibres, va al cinema sempre que pot, canta en un cor, toca el piano i pentina els diaris cada matí de Déu. Diu que pateix addicció a les notícies, així que medita i procura controlar-se ...

Sempre ha estat vinculada a les vendes, venent des de transport aeri fins falques de ràdio. Fa uns anys va decidir emprendre en el sector immobiliari, i ara Monapart Alacant té la sort de poder comptar amb ella. Bum!

La Lola va néixer en un dissabte de 1976 i als Estats Units era número 1 You Should Be Dancing dels Bee Gees. A més, Grease és una de les seves pelis favorites, o sigui, la Lola porta la marxa al cos de sèrie (i els seus dos fills, l'Ángel i la Carla, encantats amb ella, és clar). Però també li agraden activitats més tranquil·letes, totes les que impliquin creativitat i treball manual (bricolatge, manualitats, pintura, perruqueria, cuina ...).

Es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat d'Alacant i en la seva trajectòria professional ha destacat per les seves dots comercials i de gestió.

Canta en una coral des de fa 12 anys.

En Víctor fa 20 anys que és arquitecte tècnic i enginyer d'edificació, encara que tampoc li hauria importat ser psicòleg. Res escapa als seus ulls, sempre escrutant i analitzant el que passa al seu voltant ... No és estrany que els seus llibres de capçalera siguin El senyor de les mosques de William Golding o El poder de l'ara d'Eckhart Tolle. En fi, pensa massa, excepte quan escolta música, juga al tennis, es relaxa amb el ioga, practica meditació o passeja al Togo, el seu gos.

En els seus plans de futur hi ha el passar més temps amb la família i aprendre a tocar la guitarra o el caixó flamenc.

Blanca és advocada amb àmplia experiència en dret immobiliari. Però a diferència del "advocat típic", ella no té res de gris. De fet és pèl-roja; D, estima els colors i tot el que tingui a veure amb la pintura, la il·lustració, el disseny, la decoració, la moda, el cinema ... Parlant de cinema, la seva pel·lícula favorita és Les invasions bàrbares de Denys Arcand, un drama amb tints de comèdia que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera en 2004.

Diu que on és més feliç és sota l'aigua, i mirar els peixos espanta tots els seus mals. Si li cantes "City of stars, are you shining just for me", també.

Eduard Solé és llicenciat en Ciències de la Comunicació i MBA per ESADE. Al que més es dedica és a parlar per telèfon, però té infinitat d'aficions i li costa acceptar que en aquesta vida no hi ha temps per a tot (runner habitual, també cuina, escriu cançons, llegeix, fa ioga, juga a ping pong ...).

És emprenedor, idealista i reconeix ser una mica temerari, per això, quan sigui gran, somnia en viatjar a llocs remots i viure aventures inversemblants com l’Indiana Jones. Encara que amb una mica més de mala llet, no oblidem que és fill de terres de secà.

En Fabián és argentí, i just el dia en què va néixer es celebraven eleccions municipals en un context polític convuls, però ell per contrast és un pibe molt tranquil i sempre està de bon rotllo.

És arquitecte i ha treballat tant en col·laboració com en despatx propi, sent el seu fort la rehabilitació d'edificis. Ja fa alguns anys que és assessor immobiliari i se li dóna de meravella perquè és mereixedor de la confiança que inspira. Molta.

Quan no treballa, el veuràs passejant per la platja de Barcelona o nedant si fa bon temps. Això, és clar, si no hi ha partit del Barça.

Guido va néixer al Regne Unit, d'origen britànic-panameny. Es va criar a Madrid fins als 16, després va viure dos anys a Palència (on van inventar el fred!) jugant a volley a la selecció nacional sub 19. Es va llicenciar com a arquitecte a l'ETSAM i ha treballat a mig món: Madrid, Lisboa, Canàries, Londres, Panamà, Moscou ... i des de 2012 a Barcelona, ciutat que ha vist créixer els seus dos fills.

Guidín (malnom irònic perquè és altíssim) adora la platja i sempre que pot s'escapa a la Barceloneta a patinar a ritme de salsa cubana i tropical house. També practica el ioga, llegeix i va a concerts. Tattoo You dels Rolling Stones és el seu disc de capçalera.

La fascinació d'Ingrid pel disseny d'interiors li ve de petita, quan es colava en tots els pisos en obres que li sortien al pas. Estava escrit que havia d'estudiar decoració i interiorisme i que la seva vida estaria sempre lligada al món de l'habitatge.

En el seu temps lliure dóna llargues passejades per la muntanya, on esquia en els mesos d'hivern. També llegeix, cuina, escolta música i veu pel·lícules. Confessa que no pot evitar menjar-se les llaminadures de la seva filla, i que per bé que les amagui, sempre les acaba trobant ...

Arquitecte, urbanista i MBA per ESADE, José Luis diu que mai ha fet res tan bé com ser porter de futbol-sala, tot i que fundar Monapart tampoc està gens malament ...
No té aficions i el seu escàs temps lliure el dedica a la família i amics, amb els que juga a futbol cada dilluns (i li diuen Monsenyor ?).

Entre els seus somnis de futur està aprendre a escalar, sortir a córrer dues vegades per setmana, escriure un llibre de poesia, inventar negocis nous i fundar una escola d'educació alternativa. És, òbviament, un optimista.

Quan es diu que algú té "la mirada educada", és perquè potser ha estudiat disseny de producte a Eina, fotografia a la prestigiosa Saint Martins de Londres, o bé perquè ve d'una família amb una llaaaarga trajectòria en el món del disseny.

La Laia és la menor de cinc germans, i de petita, el seu joc favorit era endreçar. Riu-te del mètode Konmari! Així que a "mirada educada" suma-hi "fanàtica de l'ordre", i tindràs la millor fotògrafa i home stylist que Monapart Barcelona pugui trobar.

Cada matí, la Mireia arriba a Monapart en moto des de Nou Barris, el barri on ha viscut tota la vida. Es desperta al ritme de Arcade Fire per posar-se de bon humor, i després d'esmorzar (qualsevol cosa amb xocolata), treu a passejar la Frida, la seva companya inseparable.

La Mimi, com li diuen els seus amics, és llicenciada en publicitat i la mitjana de tres germanes. De moment segueix soltera i sense fills, així que és la "la tieta guai" i li encanta! Tant com li encanta llegir, escoltar música, anar al teatre, caminar per la platja (amb la Frida) i el cinema, en tots els seus formats, idiomes i versions.

Si la Montse no fos arquitecta, segurament es dedicaria a alguna de les seves dues passions: les sabates o el bricolatge. És una combinació molt rara, oi? Per a la primera tenim una explicació: Des que va veure El mag d'Oz mai ha deixat de somniar en les sabatetes vermelles.

El seu cabell arrissat i pèl-roig, les seves pigues i els seus eixerits ulls verds combinen a la perfecció amb la seva personalitat, viva, alegre, intrèpida, decidida. Mons sempre està de bon humor, sobretot en els dies de pluja amb una bona novel·la negra entre mans o veient Downton Abbey.

"Quan tractem de ser millors del que som, tot al nostre voltant també es torna millor." Aquesta és una de les frases de L'Alquimista de Paulo Coelho, el llibre favorit de l'Oriol. Gràcies a ell, l'Oriol va aprendre la importància de meditar, de somiar, de reflexionar, i d'escriure.

Aquesta és la seva faceta reflexiva ... Però no et despistis, que com a bon gèminis, hi ha una altra més boja i extravertida. Així que l'Uri mai diu no a una bona festa, porta anys aprenent els secrets del comerç borsari, i a practicar esports de risc. I com a la professió immobiliària risc no li falta, és el Street Agent perfecte.

Patrícia s'incorpora al departament de vendes de Barcelona després de molts anys d'experiència comercial en el sector de productes infantils. Es va llicenciar en ADE per la UB, va ser auditora a Price Waterhouse Coopers, Product Manager de Samsung... i potser mai va sospitar que acabaria en el sector immobiliari, però la veritat és que li va el mambo i el gaudeix.

Viu sola amb els seus tres fills i això amb prou feines li deixa temps lliure. Del poc que disposa, el dedica a aprendre a tocar la guitarra, practicar esports aquàtics, ball, ioga, anar al cinema, escoltar música i quedar amb els seus amics, el seu tresor més preuat. Només ells l'anomenen Pebe.

Diuen que els de Bilbao neixen on els dóna la gana, per això Cristina va decidir néixer allà. No tothom té aquest privilegi ... Va estudiar empresarials i administració i coneix tots els secrets del sector immobiliari, al qual s'ha dedicat durant més de 20 anys de carrera.

Li agrada molt la música, amb unes preferències una mica eclèctiques, ja que gaudeix tant amb el Eres tú de Mocedades com amb el September d'Earth, Wind & Fire. I sempre sempre amb Michael Jackson. Les seves aficions també són molt variades: corre, neda, va amb bicicleta, pinta, llegeix, va al cinema ... I cuina. La seva família i amics diuen que el seu codony i cabell d'àngel són els millors del món. Caldrà provar-los.

Arquitecte i màster en estudis immobiliaris, Josep Maria porta a la sang la passió pels habitatges sostenibles, eficients i a mida del client, i a ells ha dedicat una llarga trajectòria professional des de la seva pròpia empresa Incovi, i ara també des de Monapart Girona.

Quan en Pitu, com li diuen la seva família i amics, no treballa, li agrada molt cuinar tot gaudint d'un bon vi mentre de fons sona Spain Again de Michel Camilo i Tomatito. Discàs. També aprofita per fer llargues passejades en bicicleta i així baixar el menjar, i clar, donar-li voltes a com transformar el sector de la construcció a favor d'una edificació eficient i sostenible ... I així, tornem a començar.

Llicenciada en arquitectura per l'ETSAB i amb un postgrau en arquitectura i sostenibilitat, la Míriam ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional a satisfer encàrrecs dins el sector residencial per a clients particulars. Així que sap escoltar, entendre, donar resposta i satisfer les expectatives de les persones, molt altes quan afecten a l'escenari de la seva vida. Ho ha fet durant molts anys des del seu propi estudi d'arquitectura i ara Monapart Girona també té la sort de comptar amb ella.

Qui la coneix bé, diu que na Míriam té la virtut de veure sempre el costat positiu de la vida. Segur que això és el que l'ajuda a aixecar-se cada dia a les 6am per treure a passejar la seva gosseta ...

Llicenciada en periodisme, amb màster en màrqueting i direcció comercial, i cursos en màrqueting digital, business intelligence i gestió de clients, la Nieves, Archi pels amics, ha decidit deixar enrere una llarga trajectòria en agències de publicitat, per obrir una agència Monapart en els districtes de Chamberí i Salamanca a Madrid.

Lectora insaciable de novel·la històrica, està enganxada als vídeos de decoració i restauració de mobles, no hi ha cap de setmana en què no vagi al cinema, i no hi ha Nadal en què no vegi Love Actually! I tot, sempre, amanit amb una bona xocolata negra al 70% de cacau. Lògic ...

Anna es va criar en un poble del Pirineu amb uns 80 habitants. Molts urbanites ho considerarien gairebé una proesa, però a l'Anna li va conferir una forma molt especial de veure el món. Segurament per això és fotògrafa.

Es va enganxar als llibres gràcies a Harry Potter i des de llavors no ha parat: El curiós incident del gos a mitjanit, L’art de ser normal, Tu sí que em coneixes​... A més, té una curiositat tecnològica poc habitual, així que no hi ha amic que es canviï de mòbil sense consultar-la o que la truqui quan el seu ordinador "es penja".

Quan no treballa munta Legos i ho té TOT de Les Tres Bessones.

Eva és una dona de món. I no és una manera de parlar. Parla set idiomes (¡set!), dos d'ells materns. Va néixer en una ciutat on conviuen diferents cultures, per això per a ella el món és un lloc ple de matisos i no vol perdre cap.

Un dia va emprendre el Camí de Santiago i pas a pas va arribar al Mediterrani, on va arrelar al Penedès, per l'Eva "una terra tan bona per a la vinya com per a la vida". A l'hivern s'escapa a Hongria o l'Àfrica; a la primavera a Andalusia; a l'estiu a Ucraïna o al nord d'Espanya; i a la tardor, les Balears o Sicília són parada obligada. Què et sembla?

Maria del Mar, des d'ara Mai, va començar a nodrir els seus dots comercials a l'empresa familiar d'arts gràfiques, on va estar molts anys. Però ella és una persona intrèpida ... Fins i tot va arribar a obrir el seu propi restaurant a Gavà!

Mai és l'única noia en una família de 5 germans i això l'ha fet una persona de distàncies curtes i valenta com la que més, però amb faldilles això sí. Prefereix les sales de concerts petites i els cinemes d'autor. I esports ... mare meva, tants com puguis imaginar. Quan no treballa, organitza festes o passeja descalça per la platja de Castelldefels o Menorca.

A Calafell hi ha un home de Torí a qui la gent saluda amb afecte pel carrer, potser perquè entrena els fills en l'equip d'hoquei, potser perquè en el passat han treballat amb ell amb plaer i satisfacció, o perquè han confiat en la seva abraçada d'orso dins una pinya atapeïda i sòlida a l'aixecar un tres de deu amb els Castellers de Vilafranca, o bé, perquè fa un temps els va vendre una casa, i per tant una vida nova ...

"Si fomentes la confiança, la gent vindrà", però ho farà perquè liderant des de la rereguarda, suportant la base, estarà ell.

Benvingut a Monapart, Roberto Rambaudi.

La vida és una tom, tom, tómbola... Un viatge a Mallorca en els 90, cabells oxigenats (no direm de qui), dues parelles i un fill (avui n'hi ha quatre). Prem fast-forward i la Maria s'incorpora a Monapart. Sona a xinès, però tot és cert... i molt guai.

Amb més de 20 anys en el sector immobiliari, la Maria és proactiva, resolutiva, i compromesa. I a més, disfrutona. Passa de quedar-se a casa sense fer res. Sempre hi ha coses per fer! Un llibre, una sèrie (li deleixen) o cuinar la centèsima Tatin de la seva vida (la millor a aquesta banda del Mississippi). Transmet alegria per on va, i sempre veu el costat bo de les coses. Si a més són una mica frikis, ja és la pera.

Vicky va néixer i es va criar en un petit barri, va passar els millors estius de la seva vida en un poblet de Tarragona, i algun dia donarà la volta al món amb el seu marit i els seus dos fills. Aprecia el petit, però somia en gran, com el mar que la desperta cada matí i on practica kite surf en quan sorgeix l'ocasió.

Ha dedicat la seva vida professional a l'arquitectura, i la seva passió pels habitatges bonics li fa devorar mil revistes de decoració mentre dóna glopets a les seves arxifamoses caipiroskas.