Qui som

Arquitecte, urbanista i MBA per ESADE, José Luis diu que mai ha fet res tan bé com ser porter de futbol-sala, tot i que fundar Monapart tampoc està gens malament ...
No té aficions i el seu escàs temps lliure el dedica a la família i amics, amb els que juga a futbol cada dilluns (i li diuen Monsenyor ?). Entre els seus somnis de futur està aprendre a escalar, sortir a córrer dues vegades per setmana, escriure un llibre de poesia, inventar negocis nous i fundar una escola d'educació alternativa. És, òbviament, un optimista.

Olga és advocada de formació, editora de professió, llibretera de vocació i empresària en funcions. Va estudiar música durant més de 10 anys i està decidida a reprendre els seus estudis. També a fer ioga, cosir la seva pròpia roba, llegir el cànon literari sencer, donar la volta al món, i passar més temps amb els seus dos fills i el seu marit. Sí, és clar.
Els dies de pluja, "La Sala" té la rara costum de prendre un bany, sopar ou fregit i escoltar Nina Simone. Si visqués a Londres tindria el colesterol pels núvols ... Mai diu no a un còctel i viu permanentment en un New York State of Mind.

En Jaime va néixer a Valladolid, va estudiar Belles Arts a Conca, es va anar d'Erasmus a Lapònia i ara viu a Barcelona, on de vegades li diuen Jaume. Amb tant periple, no ens estranya que parli sis idiomes! També va estudiar art dramàtic i música; sent debilitat per l'òpera i Yoko Ono.
És una caixa de sorpreses, i una vegada va anar a una botiga a comprar-se una guitarra i va sortir amb un acordió. Si un dia decidís tatuar-se alguna cosa, serien les cases penjants de Conca. És addicte al formatge i a la regalèssia salada, i sempre que pot, s'escapa al camp.

En Jaume diu que una bona aproximació enfront de tot el que et proposis emprendre en aquesta vida és que sigui diferent, consistent i de qualitat. I això és just el que l'ha portat a Monapart.

Es va llicenciar en Periodisme, va cursar un màster en Comunicació Gràfica i s'ha especialitzat en disseny gràfic i comunicació per al sector immobiliari des de fa anys, molts a Panamà. Però en Jaume en realitat té ànima de músic ... Autobahn de Kraftwerk marca un abans i un després, i als 25 es va comprar el seu primer piano, a qui estima i amb el qual es baralla sovint.

És del Barça perquè així ho va voler el seu avi.

Quan l'Irene entra per la porta de l'oficina, gairebé pots olorar el mar de les platges de O'Grove a Pontevedra, on passa els estius des que recorda. I això que ella és més de piscina o de fer passejades pels rius, no et pensis.
És alta i té els peus grans, avantatges importants quan t'apassiona el bàsquet, que juga des de fa anys lluint la samarreta 18. Quan és dilluns i arriba afònica, sabem que el cap de setmana hi va haver partit i ella es va deixar la laringe animant al seu equip.

Confessa que tot el brillant li agrada. I si Pablo Alborán brillés una mica, perdria el control ...

En aquest ofici és imprescindible que t'agradin les persones, capacitat d'escolta, empatia, optimisme i un punt de bogeria. En Juan Carlos ho té tot. Diu que és el clàssic estereotip d'home manxec: bonàs, trempat i honrao, com un Sancho Panza del segle XXI però amb un toc de Quixot.

És un treballador incansable, però quan no treballa, corre, viatja, aprèn anglès i es nodreix; de llibres, ràdio, documentals, música, sèries de TV i viatges. Molts viatges. El millor? El que va fer a l'ull d'una balena. Encara que en cap lloc s'està com a casa. Un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar ...

No hi ha moltes persones que puguin dir que han fet una ruta a cavall per les Alpujarras durant una setmana. Fa mal amb només escriure-ho. Però l'Arantxa no només ha fet això, sinó que és aficionada a l'esquí, el surf de neu, als salts de pont i altres esports de risc. Vaja, tranquil·leta no és.

Sempre ha treballat de cara al públic, el què encaixa amb el seu caràcter extravertit i alegre. Hi ha qui encara recorda els seus crits des de les grades durant el concert d'U2 en la seva gira The Joshua Tree, un disc que escolta una vegada i una altra, i que els seus dos tresors, Germán i Marta, ja se saben de memòria.

En Víctor fa 20 anys que és arquitecte tècnic i enginyer d'edificació, encara que tampoc li hauria importat ser psicòleg. Res escapa als seus ulls, sempre escrutant i analitzant el que passa al seu voltant ... No és estrany que els seus llibres de capçalera siguin El senyor de les mosques de William Golding o El poder de l'ara d'Eckhart Tolle. En fi, pensa massa, excepte quan escolta música, juga al tennis, es relaxa amb el ioga, practica meditació o passeja al Togo, el seu gos.

En els seus plans de futur hi ha el passar més temps amb la família i aprendre a tocar la guitarra o el caixó flamenc.

Elena és pur nervi i no té por de res. Bum! Però així és ella, emprenedora i curiosa amb la vida. De petita es passava el dia cantant i anys després, se'n va anar 4 mesos a Anglaterra i van acabar sent 4 anys ... Devoradora de llibres, va al cinema sempre que pot, canta en un cor, toca el piano i pentina els diaris cada matí de Déu. Diu que pateix addicció a les notícies, així que medita i procura controlar-se ...

Sempre ha estat vinculada a les vendes, venent des de transport aeri fins falques de ràdio. Fa uns anys va decidir emprendre en el sector immobiliari, i ara Monapart Alacant té la sort de poder comptar amb ella. Bum!

Quan es diu que algú té "la mirada educada", és perquè potser ha estudiat disseny de producte a Eina, fotografia a la prestigiosa Saint Martins de Londres, o bé perquè ve d'una família amb una llaaaarga trajectòria en el món del disseny.

La Laia és la menor de cinc germans, i de petita, el seu joc favorit era endreçar. Riu-te del mètode Konmari! Així que a "mirada educada" suma-hi "fanàtica de l'ordre", i tindràs la millor fotògrafa i home stylist que Monapart Barcelona pugui trobar.

Eduard Solé és llicenciat en Ciències de la Comunicació i MBA per ESADE. Al que més es dedica és a parlar per telèfon, però té infinitat d'aficions i li costa acceptar que en aquesta vida no hi ha temps per a tot (runner habitual, també cuina, escriu cançons, llegeix, fa ioga, juga a ping pong ...). És emprenedor, idealista i reconeix ser una mica temerari, per això, quan sigui gran, somnia en viatjar a llocs remots i viure aventures inversemblants com l’Indiana Jones. Encara que amb una mica més de mala llet, no oblidem que és fill de terres de secà.

Llicenciada en arquitectura amb un postgrau en energies renovables, Sonia, Sonieta o Pitus, segons qui sigui que la cridi, somnia amb anar-se'n a Portugal i estar dies sense mirar l'hora. No sona gens malament ...
En les seves estones lliures cuina, practica el trekking o el ioga, cus, i escolta música. Molta. El seu disc de capçalera és Behind the Music del grup suec The Soundrack of Your Live, perquè en un dels seus concerts va conèixer al seu soci en la vida. Adora Barcelona, però va a Berga, el seu poble natal, sempre que pot. I mai s'ha perdut una Patum.

Si la Montse no fos arquitecta, segurament es dedicaria a alguna de les seves dues passions: les sabates o el bricolatge. És una combinació molt rara, oi? Per a la primera tenim una explicació: Des que va veure El mag d'Oz mai ha deixat de somniar en les sabatetes vermelles.
El seu cabell arrissat i pèl-roig, les seves pigues i els seus eixerits ulls verds combinen a la perfecció amb la seva personalitat, viva, alegre, intrèpida, decidida. Mons sempre està de bon humor, sobretot en els dies de pluja amb una bona novel·la negra entre mans o veient Downton Abbey.

La fascinació d'Ingrid pel disseny d'interiors li ve de petita, quan es colava en tots els pisos en obres que li sortien al pas. Estava escrit que havia d'estudiar decoració i interiorisme i que la seva vida estaria sempre lligada al món de l'habitatge.

En el seu temps lliure dóna llargues passejades per la muntanya, on esquia en els mesos d'hivern. També llegeix, cuina, escolta música i veu pel·lícules. Confessa que no pot evitar menjar-se les llaminadures de la seva filla, i que per bé que les amagui, sempre les acaba trobant ...

Prefereix que li diguin Agus, i aclarit aquest punt, el següent que has de saber és que va néixer a Menorca, el paradís a la terra. Amb aquestes credencials, comencem de molt bon humor, el que explica que la incorporació més jove a l'equip de Monapart sempre somrigui.

Li agrada això del immo, patejar-se els carrers, conèixer gent i ara presumir d'#habitatgesbonics als què trobar nous ocupants. Quan no treballa, escolta música, llegeix i practica el surf. La qüestió és no parar quiet ... el que és ideal per a un Street Agent, no?

Rapha va néixer a Rio de Janeiro i va venir a Barcelona només per un mes, però ja porta aquí deu anys, un marit i dos fills. Diu que no se li nota gens que és carioca, doncs no li agrada el cafè i el seu català és tan bo que la gent la confon per una mallorquina, però sí que se li nota. La seva pell bruna, el seu port, la seva cabellera ... Pur tròpic!
Arquitecta i urbanista, es va integrar a l'equip el 2011 sense saber a què venia (fidel al seu esperit aventurer); avui dia coneix les entranyes de Monapart com ningú. Si veus a algú corrent a les tantes per la platja, és ella.

Arquitecte i màster en estudis immobiliaris, Josep Maria porta a la sang la passió pels habitatges sostenibles, eficients i a mida del client, i a ells ha dedicat una llarga trajectòria professional des de la seva pròpia empresa Incovi, i ara també des de Monapart Girona.

Quan en Pitu, com li diuen la seva família i amics, no treballa, li agrada molt cuinar tot gaudint d'un bon vi mentre de fons sona Spain Again de Michel Camilo i Tomatito. Discàs. També aprofita per fer llargues passejades en bicicleta i així baixar el menjar, i clar, donar-li voltes a com transformar el sector de la construcció a favor d'una edificació eficient i sostenible ... I així, tornem a començar.

Diuen que els de Bilbao neixen on els dóna la gana, per això Cristina va decidir néixer allà. No tothom té aquest privilegi ... Va estudiar empresarials i administració i coneix tots els secrets del sector immobiliari, al qual s'ha dedicat durant més de 20 anys de carrera.

Li agrada molt la música, amb unes preferències una mica eclèctiques, ja que gaudeix tant amb el Eres tú de Mocedades com amb el September d'Earth, Wind & Fire. I sempre sempre amb Michael Jackson. Les seves aficions també són molt variades: corre, neda, va amb bicicleta, pinta, llegeix, va al cinema ... I cuina. La seva família i amics diuen que el seu codony i cabell d'àngel són els millors del món. Caldrà provar-los.

Llicenciada en arquitectura per l'ETSAB i amb un postgrau en arquitectura i sostenibilitat, la Míriam ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional a satisfer encàrrecs dins el sector residencial per a clients particulars. Així que sap escoltar, entendre, donar resposta i satisfer les expectatives de les persones, molt altes quan afecten a l'escenari de la seva vida. Ho ha fet durant molts anys des del seu propi estudi d'arquitectura i ara Monapart Girona també té la sort de comptar amb ella.

Qui la coneix bé, diu que na Míriam té la virtut de veure sempre el costat positiu de la vida. Segur que això és el que l'ajuda a aixecar-se cada dia a les 6am per treure a passejar la seva gosseta ...

Quan la teva vida ha transcorregut entre Melilla, Londres, Barcelona i Madrid, no és una curiositat sinó una conseqüència que la teva casa sigui el punt de reunió dels teus amics per veure el Festival d'Eurovisió. I és que Maria són dos, la bona i la millor: la primera és la que ha estat Assistent Executiva d'alts directius, Product Manager i especialista en Vendes; l'altra és la que pinta a l'oli, customitza mobles, endreça la casa seguint el mètode KonMari o cuina -i que bé cuina!- per als amics. Els seus amors, Mateo i Jorge. El seu nom de guerra: Mary Wheel.

Let it roll, baby, roll!

Llicenciada en periodisme, amb màster en màrqueting i direcció comercial, i cursos en màrqueting digital, business intelligence i gestió de clients, la Nieves, Archi pels amics, ha decidit deixar enrere una llarga trajectòria en agències de publicitat, per obrir una agència Monapart en els districtes de Chamberí i Salamanca a Madrid.

Lectora insaciable de novel·la històrica, està enganxada als vídeos de decoració i restauració de mobles, no hi ha cap de setmana en què no vagi al cinema, i no hi ha Nadal en què no vegi Love Actually! I tot, sempre, amanit amb una bona xocolata negra al 70% de cacau. Lògic ...

Un dia qualsevol en la vida de l'Antonio comença amb la cançó del seu admirat Serrat: "Avui pot ser un gran dia ...". I és que un dia de l'Antonio dóna per a molt ... Amant de la bona música, la literatura i el cinema (no es resisteix a les pelis de Paul Newman), adora fer llargues passejades pel camp llibreteta en mà, ja que aquest és el seu laboratori d'idees.

Com a arquitecte ha embellit algunes centrals nuclears (¡!), dissenyat projectes institucionals i habitatges a Espanya, i ambaixades arreu del món. A Monapart arriba amb la il·lusió de posar tot el seu saber, experiència i rigor en comercialitzar els habitatges més bonics de Moncloa, Torrelodones i Pozuelo d'Alarcón.

A Calafell hi ha un home de Torí al qual la gent saluda amb afecte pel carrer potser perquè entrena els fills en l'equip d'hoquei, potser perquè han treballat amb ell amb plaer i enteniment en el passat o perquè han confiat en el seu abraçada d'orso a una pinya atapeïda i sòlida per aixecar un tres de deu amb els Castellers de Vilafranca o perquè els va vendre una casa, i per tant una vida nova ...

"Si el construeixes, la gent vindrà", però ho farà perquè liderant des de la rereguarda, suportant la base, estarà ell.

Benvingut a Monapart, Roberto Rambaudi.

Vicky va néixer i es va criar en un petit barri, va passar els millors estius de la seva vida en un poblet de Tarragona, i algun dia donarà la volta al món amb el seu marit i els seus dos fills. Aprecia el petit, però somia en gran, com el mar que la desperta cada matí i on practica kite surf en quan sorgeix l'ocasió.

Ha dedicat la seva vida professional a l'arquitectura, i la seva passió pels habitatges bonics li fa devorar mil revistes de decoració mentre dóna glopets a les seves arxifamoses caipiroskas.

Amb 37 anys, el perfil a Linkedin de Roberto fa por. Por de la bona. Es va llicenciar en arquitectura i va estudiar un màster en urbanisme, i té tants cursos en el seu haver, que és evident que no ha perdut el temps i que li apassiona el que fa.

Però no tot és estudiar i treballar, doncs quan pot s'escapa de viatge, va al cinema, a la platja, juga a tennis, esquia, busseja ... I diuen que la seva paella i els seus gintònics són d'escàndol.

Es va treure la carrera escoltant Los Rodríguez, però des que té una filla petita, només escolta la BSO de Frozen. : /
 

A Pedro mai se li oblida una cara. I escolta, havent treballat en el departament de producció de festivals com l'Arenal Sound, el Viña Rock o el Festival de les Arts, als quals en total van atendre més de 500.000 persones, imagina't el que això significa! ; D

És observador, analític (¡li perd la rellotgeria mecànica!) i no se li escapa un detall perquè sap que aquí és on rau el veritable coneixement. La seva dona diu que és un disfrutón de la vida perquè tot ho aborda amb entusiasme, ja es tracti d'anar a ensenyar un habitatge bonic a València com de fer esport o anar al cinema ... Pel Pedro tot és un bon pla.

En Xavi ho sap tot (o gairebé) gràcies a Wikipedia i la seva memòria d'elefant. Pregunta-li quants habitants té Motilla del Palancar o a quina temperatura es fon l'alumini i veuràs. Hell is Round the Corner de Tricky és una cançó que no es pot treure del cap, una dels milers que sap de memòria, llegat del seu passat com a DJ. La posaria a tota pastilla al volant d'un Porsche antic recorrent els carrers de Baltimore, com Avon Barksdale en un capítol de The Wire, la seva sèrie de capçalera.
Coneix bé el sector immobiliari, però sap hi ha molt camí per recórrer i millorar. The game is the game senyors, i a València el joc està servit.