Vull vendre / llogar

Responem en 24/48h. SEMPRE.

To prevent automated spam submissions leave this field empty.
Llar
$parent->name

Despullant la fotografia: Entrevista a Tanit Plana

Tenir la mirada de la Tanit Plana, per entendre la seva obra, implica reinvenció, una cerca constant per copsar el món que ens envolta i una gran capacitat per fotografiar allò que realment és invisible als ulls. La seva càmera no descansa, sempre a cavall entre la seva obra més reflexiva i l'amor per l'arquitectura i els espais (amb two bricks), però ha trobat un instant per compartir amb nosaltres les seves inquietuds i motivacions en aquesta entrevista.

Entrevista Tanit Plana

Parla'ns de tu i del teu treball. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?

Tinc 45 anys, sóc mare de dos fills i una filla, de dos pares diferents. Sóc contradictòria, indecisa, i rotunda. Estic en procés. Sóc fotògrafa. M'agrada mirar, m'agrada nedar, m'agrada menjar. M'agrada l'amor. Visc a Barcelona. L'espai, l'arquitectura entesa en un sentit ampli, sol travessar-me i commoure'm profundament. La meva vocació de fotògrafa va néixer sentint l'olor dels químics de revelat que feia servir el meu pare.

Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algun treball del qual et sentis especialment orgullosa?

Visc la fotografia com una possibilitat de relacionar-me amb el món i amb les altres persones. Una forma d'aprenentatge. Això és el que té sentit per a mi, la trobada amb els altres, l'establiment de vincles i afectes, la trobada dels cossos i les arquitectures, no tant amb la finalitat única de crear una imatge, sinó amb el desig de transformar-nos a través del temps compartit. El projecte PUBER, que es pot veure a La Virreina fins a finals de febrer de 2021, és la màxima expressió d'aquesta manera de viure la fotografia com a espai de trobada i transformació. El projecte són 75 retrats de joves, un graffiti, una compilació de Tiktoks, una geografia sonora en forma de playlist de Spotify, i tres podcasts.

Com és el teu procés creatiu? Quines són les teves fonts d'inspiració? Alguna música especial mentre treballes?

La porta d'entrada a qualsevol projecte sol ser alguna cosa que em passa en la intimitat, ja pot tenir a veure amb la idea de l'amor com amb les estructures d'internet. Molt sovint el punt de partida té a veure amb la sensació de no estar comprenent del tot allò que sento o que visc. A partir d'aquí, el que faig és una investigació artística i recol·lecció d'altres mirades i lectures sobre el tema en que em centro. I, sense pressa, van prenent cos i forma propostes més concretes i estructurades a través de sèries fotogràfiques. Música, piano. Fonts d'inspiració, procuro no tancar-me a res i anar, com més enrere en el temps, millor.

Entrevista Tanit Plana

Color, llibre, pel·lícula i disc favorits. Per aquest ordre! ;D

El negre, és principi i final, és descans, és tot i és res, infinit, profunditat i pla.

La clausura del amor, de Pascal Rambert, una peça que t'esquitxa mala llet, forma i ritme vertiginosos, llàgrimes i verí a parts iguals.

Tot Billy Wilder: humor, intel·ligència i velocitat. Some Like it Hot, The Apartment, One, Two, Three... No puc triar.

He pogut deixar d'escoltar The Köln Concert de Keith Jarrett i ara l'obsessió són les Goldberg Variations de Glenn Gould, i l'Ària 39 de la Passió segons Sant Mateu, també de Bach. Buf.

La teva casa reflecteix qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció...

La meva casa és el meu temple, fa un parell d'anys que visc amb els meus tres fills i un mixo a un pis molt petit del centre de Sarrià, és una meravella. Estic posseïda per l'esperit de Marie Kondo, i he agraït a moltíssima trasteria totes les lliçons apreses i ara tinc molt, molt poques coses, totes importants, però molt poques! El terrat em permet veure, de lluny, com surt el sol per sobre el mar, els núvols que enteranyinen Vallvidrera, i el blau elèctric del cel del vespre. El meu racó, niu i refugi és la meva habitació tota blanca, llençols sempre blancs, parets blanques sense imatges i amb una estanteria plena de tots els llibres de fotografia que estimo i venero. El moble fetitxe que m'acompanya és un tamboret taronja produït per Thonet i dissenyat per Verner Panton l'any 1965 que vam rescatar, per pura intuïció, d'un pis que es buidava abans de fer-hi obres.

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i portar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!

M'encanta el Single Daybed que Donald Judd va dissenyar el 1978. També el quadre d'Ellsworth Kelly, Study for White Plaque: Bridge Arch and Reflection del 1951.

Entrevista Tanit Plana

Un "planazo" a casa sempre inclou...

Terrat, amigues i vi.

Tens algun plat estrella?

Meló tallat a daus grossos amb gotes de llimona fresca per esmorzar.

Quin és el teu lloc favorit a la teva ciutat? I a l'estranger?

La piscina exterior de baix del Club Natació Atlètic Barceloneta on puc nedar, cada dia de l'any, plogui o nevi, en aigua calenta. Catàrtic. Quan vivia a Nova York em feia plorar de pura eufòria passar caminant per davant del Guggenheim, menjar als antros de Little Italy, i anar a l'Angelika a veure pelis al carrer Houston.

Jaume Porto

Jaume Porto

Màrqueting i Disseny Gràfic

Serveis Centrals