Des del petit balcó d’aquest pis sobre la Plaça Sant Just vaig veure passar les guiris marcades pel sol de maig i altres turistes (il·lustrats) visitant el Palau Moxó, estudiants en pantaló curt, una cambrera argentina del Bliss, el vehicle dels serveis municipals de la neteja (verd llimona sobre blanc) i al seu operari amb tatuatges (verds-blavosos al damunt de la pell morena)... Els coloms es remouen en espirals gairebé erràtics sobre un regalim d’aigua que rega la plaça, la llum rebota en el paviment brillant i fa ascendir una olor a pols mullada, a colònies d’estiu a la ciutat, a mercat medieval.

Vaig estirar la mà fins arribar a tocar gairebé la pedra: contraforts del segle catorze de l’església de Sant Just i Pastor.