Vaig entrar i em vaig presentar com sempre, si bé a les nostres esquenes ja ens coneixíem: la meva filla havia portat a un dels seus gats enrotllat al coll el primer dia d'escola. Gats de tweed relaxats i anellats, sempre atents als semàfors i a les primeres gotes de pluja o fulles de plataner que cauen...

Ella i ell s'anaven a una ciutat que conec. Un viatge en el temps a un dia d'abans-aquí, de militars vestits amb teixits antics; franel·la o feltre amb colors de tardor i urbans: verds, marrons i grisos. És el meu record si bé sé que ja no és així, i que abunden els llocs que canvien a millor.

Els demano que em deixin custodiar casa seva abans que a cap altre, i crec que els convenço que ningú millor que jo cuidarà dels seus gats.