Havia viscut una experiència transformadora en l'habitatge contigu. El seu propietari em resultava un home educat i amable, amb una veu de timbre excel·lent i un to una mica baix per aquestes latituds, al qual se li intueix una carta a la màniga per després descobrir que aquesta és, en realitat, la Reina de Cors, i que està en pilotes. Ell va recomanar els nostres serveis a la seva veïna, una dona italiana entre maca i molt maca (depenent de l'estona que la miressis i des de quin angle ho fessis) amb una definició increïblement precisa de la línia (que no existeix com a tal) que dibuixa els llavis contra la pell.

En pensar aquesta història he començat a considerar la possibilitat de que tots els que habiten aquest edifici siguin persones d'una elegància i bellesa particulars. Tots parlant en un to de veu relaxant i hipnòtic, movent-se entre pisos amb la delicadesa elàstica dels gats siamesos.