No m'havia passat mai haver d'escriure des de l'emoció, en absència d'aquesta envers l'objecte de l'escrit. No he estat a l'habitatge ni he conegut als qui l'habiten, malgrat haver creuat tres-centes vuitanta sis paraules per telèfon amb ella fa cosa de dues hores, mentre dinava el que sonava com a enciam i tomàquets xerri.

Són clients que ens venen recomanats per la clienta d’un habitatge, a la mateixa finca, i potser per això podem ajuntar ambdues històries i imaginar el més feliç dels desenllaços.