No hi ha dubte. Aquesta és la meva casa
aquí succeeixo, aquí
m'enganyo immensament.
Aquesta és la meva casa detinguda en el temps.

Arriba la tardor i em defensa,
la primavera i em condemna.
Tinc milions d'hostes
que riuen i mengen,
copulen i dormen,
juguen i pensen,
milions d'hostes que s'avorreixen
i tenen malsons i atacs de nervis.

No hi ha dubte. Aquesta és la meva casa.
Tots els gossos i campanars
passen al davant.
Però a casa l'assoten els raigs
i un dia es partirà en dos.

I jo no sabré on raure
perquè totes les portes donen fora del món.

Aquesta és la meva casa, poema de Mario Benedetti