És possible dormir a la sala d’estar. És possible passar l’estona a l’habitació, treballar, i fins i tot menjar. Aquests espais estan dissenyats amb una finalitat, però són flexibles en el seu aprofitament. La cuina i el bany són cas a part (no entrarem en hipotètics intercanvis d’usos), i aquest habitatge està reformat per donar-los la importància que mereixen.

El bany, per la seva condició d’estança imprescindible al dia a dia, ocupa un espai central accessible des de qualsevol racó de l’habitatge.

I la cuina, font d’aliment, però també de plaer, s’ubica en una tarima a pocs centímetres del nivell de la sala, els suficients com per denotar la seva autoritat a la manera de les antiges escoles amb tarima per al mestre.

Així és aquest habitatge: un espai entès com una extensió biològica del cos humà, una llar feta a mida i semblança dels seus habitants.