He de confessar que m’agrada l’olor del dissolvent, de la fusta acabada de tallar, del fum d’una xemeneia on crema una llar de foc a l’hivern, de les castanyes coent-se, entre d’altres.

També hi ha a qui li agrada l’olor d’un llibre acabat de comprar, l’olor d’un cotxe acabat de sortir del concessionari, o de la roba quan està penjada a la botiga.

Forma part d’aquella primera impressió, o et pot evocar temps passats.

Però aquest pis no té cap olor, ni bona ni dolenta. Necessita la seva olor. La que quan entres et fa sentir com a casa. T’agradaria donar-li tu?