Hi ha llocs privilegiats per asseure’s i veure passar el temps, i la terrassa d’aquest pis ho és.

No trobo cap interès a mirar el mar en calma, a mi em va el mambo: dies de tempesta i pluja,  dies de boira, nits de pluja d’estels, llevantades que aixequen ones de 3 metres, observar com naveguen els mega iots...

Veure com la cortina de pluja avança lentament pel mar cap a tu i et vas empetitint, com la boira va engolint la costa de Cambrils, Salou, fins no veure els pins del davant, tancar els llums de tot el pis, i mirar cap al cel per veure estels fugaços –he de confessar que fa molta ràbia quan tothom en veu i jo no, i no em queda altre remei que inventar-me algun avistament– veure punts negres a la llunyania, surfistes, esperant que arribi l’onada perfecte, distreure’s amb la navegació dels mega iots de luxe, atracats a la marina Port Tarraco, i com els vaixells auxiliars de seguretat fan fora a les motos d’aigua que s’hi acosten a fer el tafaner...

Tot això, i moltes coses més, passa davant d’aquest fantàstic habitatge, les vols veure?