Una vegada vaig assistir a la xerrada d’una reputada estilista de moda on explicava la seva experiència quan començava en aquesta professió. Vestia de manera sofisticada, que es notés que era estilista: vestits jaqueta masculins, faldilles de tub, talons, colors foscos..., transmetent una imatge de poder, un punt altiu. Un dia, caminant sobre els altíssims talons, va caure pel carrer, i explicava que ningú se li va acostar, per por que ella contestés malament. Això la va fer reflexionar. Va canviar la seva imatge, la va fer més propera, més natural, menys agressiva. Volia que si tornés a caure, la gent se li apropés, li preguntés si estava bé i l’ajudés a aixecar.

En el sector immobiliari aquesta reflexió és súper aplicable. I així van fer els propietaris d’aquest habitatge. Els últims llogaters van creure que uns colors llampants a les parets feien aquest pis sofisticat, però en el fons, no ajudaven gens a posar en valor els espais tan singulars del pis, i inclús, la primera impressió creava rebuig. Van decidir pintar amb colors neutres, agradables a la vista, potenciant la visió dels alts sostres amb motllures i rosetons. Van decidir tornar al pis la seva essència, als orígens, perquè de vegades "l'originalitat consisteix a tornar a l'origen" com ja deia un tal Antoni Gaudí.