Cada vegada que faig un viatge transoceànic, d’aquells que duren entre 8 i 12 hores, i passo per primera classe de camí al meu seient de segona, penso com meravellosament bé estaran a l’endemà aquells viatgers, dormint en butaques-llit, amb una manta i un coixí de veritat, sense esperar que el del costat s’acabi la safata del sopar, per aixecar-se a estirar les cames, amb un bany net amb olor a perfum i tovalloletes. No sé per què, bé, en veritat si ho sé, aquest pis m’ha evocat a la primera classe d’un avió. Si has de fer una estada llarga a la ciutat, paga la pena fer un upgrade, i viure de primera.