La primera impressió que vaig tenir en visitar la casa em va portar als meus records d'infància, a una casa de nines que jo tenia, que era coqueta i bonica, ni molt gran ni molt petita, amb habitacions prou espaioses per posar, treure, canviar mobles a gust, amb un gran menjador amb llar de foc, amb unes portes petites i gracioses. Però quan les nines sortien per la porta principal, hi havia el Gran Buit, el no-res, game over. M'hagués tant agradat passejar-les per un jardí ple de flors de colors, bressolar-les al gronxador penjat d'un immens pi fins a l'avorriment, preparar menjars sota de les glicines... Potser les meves nines poden ser els teus fills.