Els teus ulls es perden en el blau enorme i tranquil. Estàs a soles davant d'ell i l’estudies en silenci. Tot just quatre barques naveguen de tornada a la riba, cap a tu.
Perquè la teva casa viu amb el mar i el rep tal com és. Quan encara ningú
camina per la platja. Quan tot és silenci. I tu respires amb ell.
Fins que el sol puja més amunt i la torradora expulsa el pa amb el seu ding! alegre.
Els habitants de la casa es desperten i surten a la terrassa a esmorzar amb tu
entre crits. La platja es comença a omplir de gent. I tu, surts de casa, camines per
la sorra i et submergeixes en el blau.