“Jo només he viscut en àtics”, o “jo busco un àtic per viure”, “quan tinguis un àtic a la venta, avisa’m”. Són frases que de tant en tant sento, dites amb un punt de superioritat, de distinció, perquè un àtic no és un pis qualsevol, té la seva pròpia classificació. Veig anunciats als portals immobiliaris habitatges que, pel simple fet de ser l’últim pis d’un edifici, ja se li posa l’etiqueta d’àtic. Que no us donin gat per llebre, perquè és condició indispensable tenir una gran terrassa, on com a mínim, hi puguis celebrar la revetlla de Sant Joan amb amics. Si tu ets d’aquests que només vols àtics, et garanteixo que aquest compleix tots els requisits. Truca’m i l’anem a veure!