Tots els pisos, igual que les persones, tenen alguna cosa especial. Una cosa indefinible que notes sense adonar-te’n i que el fan únic. A mi m’acostuma a passar que em sedueixen les persones, de la mateixa manera que em sedueix un pis o un vestit. I la majoria de vegades sense saber per què. Doncs això va ser exactament el que em va passar la tarda que vaig visitar aquest pis que us ensenyem avui. Em va seduir la seva companyia, les vistes a les naus abandonades des de la galeria i la conversa que vam mantenir asseguts a la taula del menjador que al final gairebé sempre et porten a un punt en comú. A la nostra illa sol passar això, al final sempre hi ha un punt en comú.