“A la falda del bosc es desplega El Terreno, un dels millors barris de Palma i sense dubte el que posseeix les millors vistes sobre la ciutat aixecada sobre el mar. Allà es van construir a principis del segle XX vil·les, cases, jardins i xalets en una orografia escalonada que posseeix certa atmosfera de la costa amalfitana. Els van construir burgesos i indians, els primers per passar-hi l’estiu, els segons per habitar-hi i per rememorar el seu recent passat com a terratinents a Puerto Rico, Cuba, Uruguai o Filipines. Pins, palmeres, xiprers i xicrandes s’alcen entre les cases (...) No és estrany que en aquest barri s’instal·lessin en els anys trenta els artistes estrangers. (...) Pintors i escriptors va escollir els seus carrers estrets perfumats pels gessamins i el mar com a indret de residència o deambular turístic.”

LLOP, Carlos José. En la ciudad sumergida. RBA, 2010.