La propietària va tardar una mica en obrir-nos la porta, però el soroll d’unes potetes corrent pel passadís ens va advertir per què. L’Alexandra ens va rebre somrient tot explicant-nos que havia tancat el gosset a la cuina per tal que no ens molestés. El gosset en qüestió és un preciós buldog anglès de color negre que es diu Sold. I recordo bé el seu nom no només perquè m’agradin molt els gossos sino perquè la broma estava servida. De seguida vaig pensar: “Mira, venut! Un bon presagi, no?".

Tot i que ara que ho penso... No sé, potser resulti que al final ho sentís malament i que el gos es digui Salt, Sal o Sol. En fi, què més dóna; al final només és un nom.