En els meus anys d'estudiant, Fernando Higueras va ser tot un mite. Un d'aquests arquitectes injuriat pel públic en general però tremendament admirat per la facció més pura de la professió. Amb una aurèola d'arquitecte maleït, va facturar una de les millors col·leccions d'obres d'arquitectura dels setanta. I a una d'elles, seu avui de la seva fundació, la va batejar amb el nom de Gratainferns, doncs, al contrari dels gratacels, s'accedeix per la coberta per anar baixant a la resta de nivells. Genial!

Però el millor ve ara. I és que al preguntar-li al propietari d'aquesta preciosa casa com la definiria, ens respon amb un mig somriure: "Gratainferns!".