"Sempre ens quedarà Itàlia. La grande bellezza, d’aquesta segona pàtria de tots els arquitectes sovint evoca la dolça melancolia de la decadència, però la formidable vitalitat d’aquesta península mediterrània no pot quedar desdibuixada per l’aclaparadora presència de la història. Itàlia ha estat per a molts un enlluernador dipòsit de bellesa congelada en pedra, però també una font cautelosa d’estímuls intel·lectuals i estètics contemporanis, des del cinema de Rossellini, Visconti o Pasolini fins els llibres de Pavese, Sciascia o Calvino..."

Luis Fernández-Galiano (Arquitectura Viva 160.2/2014)