Tothom que ha estiuejat a Porto Cristo (Es Port, per nosaltres) coneix Sa Costa den Blau: carrer de pendent molt pronunciada que connecta com un trampolí de salt d’esquí la part baixa del port, on hi ha la platja i els bars, amb la part alta, purament residencial. I tothom hi té alguna història...

Record de petit pujar-la a les totes, només amb banyador i descalç amb els peus que cremaven per l’asfalt bullent, per no fer tard al dinar familiar després d’haver apurat els minuts de joc a la platja. Record també el primer cop que la vaig baixar amb bicicleta… era el nostre Dragon Khan! I de quan ja vaig poder fer la baixada amb vespino. I què dir de la pujada, agafant fua des del Marina, saludant als que feien el granissat al Tanit, i resant per a què no es calés a la costa. Era la ruta d’anada i tornada quan sortíem de nit, el lloc on passar les hores mortes de l’estiu i des d’on ens despediem quan arribava el setembre. 

Sa Costa den Blau està a baix. A dalt, dominant-ho tot, hi ha aquesta meravella de casa, per a qui vulgui escriure la seva pròpia història.