Tot a l'emblemàtic edifici Fènix és bonic, fins i tot la Mari, la seva conserge. En entrar, em va cridar l'atenció la moqueta. No sé perquè però tinc especial debilitat pels terres ... Quan entro en un lloc, la meva mirada sempre sempre es dirigeix cap al terra, i això confon, perquè em prenen per tímid. I no.

Tornant als terres ... Aquest és de llana, llueix diversos colors (verd-blanc-blau) i dibuixos geomètrics, i serpenteja amb delicadesa tots els racons de la planta. Vaig aprofitar per demanar-li el telèfon a la Mari per trucar-la un altre dia i saber si hi ha més apartaments en venda o lloguer a l'edifici. No sóc tímid, però sí impacient. Per això l'endemà la vaig trucar, i molt amablement em va explicar que portava ja 25 anys treballant allà i que estava súper feliç. Pel que sembla, l'edifici té trampa: "Qui entra aquí, ja no vol marxar ..."