Em trobo a la terrassa de dalt, la de l´estudi. Observo al meu voltant i me n´adono que ningú em veu, m´hi sento recollida. Ràpidament m´imagino que algun afortunat de ben segur hi farà sopars d´estiu a la fresca. A la tarima del terra encara hi ha gotes d´aigua de la pluja d´ahir, però aquest sol que tinc al damunt aviat farà feina… De fet, en farà força de feina, perquè també escalfarà l´aigua calenta d´aquest habitatge que podem anomenar “sostenible”.

De vegades ens perdem dins aquest món tan lleugerament anomenat “eco”, amb moltes etiquetes, títols i reclams publicitaris, però... i l´autèntica sostenibilitat? Aquesta, és la que no en té prou aconseguint “una lletra” per la qüestió mediambiental. Aplicar les solucions constructives i la tecnologia que tenim a l´abast per reduir la despesa energètica és el mínim que s´hauria de tenir en compte per ser sostenible. Però... i el tema econòmic? I el social? Cal anar més enllà per ser “autèntic”…

Què tal si en lloc d´anar ocupant territori ens dediquem a recuperar edificis antics? Potser tot comença aquí… I les persones? Els propietaris d´un edifici vell que no saben què fer-ne... els futurs compradors que busquen un habitatge bonic, al centre de la ciutat, que també sigui sostenible però que tingui un preu assequible… és possible ajudar-los? Trobar la fórmula perquè tothom quedi satisfet no ha de ser gens fàcil… però és possible! I aquest habitatge n'és una bona mostra. Ha de ser gratificant formar part d´aquest engranatge essent el destinatari final.

Des del menjador miro a fora i veig la Plaça del Mercat, amb la gent amunt i avall; observo l´espai de la cuina i el trobo bonic, agradable amb el sol a dins, però em passejo pel pis i inclús entrar al bany és agradable … i és que encara hi ha un altre valor afegit, que no té a veure amb tot això que deia però que es nota ràpidament: aquest habitatge és el resultat del treball curós fet per a persones que estimen el què fan.