Qui havia de dir al rei Pere III El Cerimoniós que la muralla que va manar construir al segle XIV ara seria la paret d’una bonica habitació d’un bonic piset en un dels racons més bonics del Barri Vell!

Encara és més curiós pensar que aquesta mena de finestretes altes i estretes que tens a l’habitació foren fa set-cents anys uns forats a la muralla per espiar l’enemic que s’acostava... Imagina’t un soldat rere cada espitllera, de genolls a terra, amb l’arma a punt per sortir del forat, amb la mirada clavada fora la muralla, sobre l’enemic… tensió a tot el cos, nervis a flor de pell, la suor que baixa per la galta, però amb la sang freda que tenen els valents per saber quan han de disparar...

Buff! Sort que davant d’aquesta paret tu hi pots seure tranquil·lament per treballar en el teu escriptori, amb les espitlleres com a lleixes pels llibres… clavant la mirada al carrer Ballesteries quan surtis al balcó –fins i tot t´hi encantaràs!– i fora la muralla, el pitjor enemic que et dispararà serà la càmera d’un de tants visitants del Barri Vell, que cada dia passen per allà admirant els seus racons i pensant “quina sort poder-hi viure!”.