La perspectiva necessita distància, així les vistes panoràmiques s´aconsegueixen quan ens allunyem d´allò que volem veure, i si tenim una muntanya o turonet aprop, millor. O sigui, per veure el bosc hem de sortir d´enmig dels arbres.

Però com en tot a la vida hi ha excepcions i aquest pis n´és una: tenim la ciutat als nostres peus i aquests a 36 metres sobre el terra… el de la Plaça Catalunya, és clar.

La panoràmica abarca des del Barri Vell-presidit per Sant Fèlix i la Catedral al final de l´Onyar- passant pel centre -amb la Devesa al fons- i acabant amb el turonet de Les Pedreres. Mirar avall és tenir el domini de la ciutat, dels carrers i les places, de la combinació dels edificis antics i nous… però encara és més impressionant mirar en línia recta: la immensitat del cel, que avui és ben clar i d´un blau intens, però demà serà negre, amb un espectacle de llumetes de ciutat, pluja i llamps que ens deixarà bocabadats…

Si l´espectacle ens commociona sempre podrem trobar -36 metres avall-, el refugi càlid enmig de les pedres d´aquesta ciutat.