De vegades, quan passejo per un espai tranquil·lament, m’agrada pensar quin tipus de música seria la ideal per acompanyar les qualitats del que estic veient al moment. Potser el que guanyaria de llarg seria el rock, en moltes de les seves variants, arribant fins i tot al heavy metal! Però també hi ha hagut ocasions per al blues, el reggaeton, la rumba, la música electrònica, etc.

Poques vegades he pensat que la música clàssica seria el complement ideal per a un habitatge. Doncs aquest n’és un exemple. Potser és la seva elegància? La simplicitat dins la qualitat? Els espais clars, diàfans, que aporten tranquil·litat... És clar que la façana porta a una època passada, amb els mestres modernistes al davant, on els detalls que es treballaven manualment aportaven molta riquesa... Segurament deu ser una mica per tot, i també perquè és de les meves obres preferides, dins el meu cap no para de sonar-hi la Suite n. 1 per a violoncel de Bach, que recorre la fantàstica cuina Santos i els mosaics hidràulics, ressegueix les motllures dels mobles fets a mida, llisca pel parquet i surt disparada per la terrassa, imposant-se fins al racó més thrash metal de la ciutat.